dijous, 12 d’octubre de 2017

RUTA: PALOUET – TORÀ – IVORRA – VICFRED – PALOUET

Avui al blog de Restaurant Palouet, us proposem una ruta ideal per aquesta època en que, malgrat encara fa bon temps, la calor ja no és tanta, deixant pas a temperatures agradables.  Es tracta d’una volta circular ideal per fer amb BTT però també a peu.


La ruta surt de Palouet per la carretera que va cap a Massoteres, que haurem de seguir durant 500 metres. Agafem el segon trencant a mà dreta i anem seguint en descens passant pel Torrent de Palou, fins a arribar gairebé a tocar del Riu Llobregós. En aquest punt, si es vol, ens podem aproximar al pontet de la masia de Bon Pas i retornar endarrere per seguir a la dreta en direcció a Torà. Passada una estona, val la pena estar al cas, ja que trobarem en una corba de gairebé 180º el pont del Diable, d’estil gòtic, que data dels segles XIV -XV.


Continuem per la pista principal fins arribar a Torà. Si volem, és molt recomanable donar un tomb per aquesta pintoresca vila. Hi podem visitar el call Jueu, els safaretjos, les fonts i el Pont de les Merites sobre el riu Llanera. 


Un cop visitat el poble, continuem per la carretera que va a Calaf uns metres, passem la benzinera Bon Àrea i  agafem un baixador a mà dreta que és un antic tram de la carretera vella d’Ivorra. Travessem el Llobregós i enfilem amunt fins a arribar a una granja voltada de xiprers. En aquest punt emprenem el camí que voreja la granja per l’esquerra i seguim recte fins a trobar un trencall a la dreta; anem seguint la ruta del GR que ens portarà fins a la part més alta d'un petit turonet, on hi trobarem la Cova d’Enconills. L’entrada a aquesta cova, es tracta d’un pou vertical, així doncs, cal anar en compte, es necessita material com ara cordes per tal d’accedir-hi.  


Seguirem fins a Ivorra, on podrem gaudir de la visita a la cisterna medieval i la Torre també medieval recentment restaurada. Ambdós espais es poden visitar, demanant les claus al bar del poble.



Des d’Ivorra ens dirigirem cap a Vicfred, en aquest tram, gairebé tot és pujada fins a assolir la quota de 640 metres. A Vicfred podem reservar amb antelació per tal de realitzar una visita guiada al Castell, trucant al 973-402045. La visita és totalment recomanable, per tal de poder endinsar-nos a les estances de la fortificació i gaudir d’unes impressionants vistes de la Vall del Riu Llobregós, la Segarra i el Pirineu. 
Arribats en aquest punt, sortint de Vicfred, ja gairebé hem fet el més important, i la ruta va arribant a la seva fi. A partir d’ara ens queda un descens fins a la Bassa de Palouet, on podem gaudir de l’avistament d’ocells en una pantalla-amagatall d’observació.


Tot seguit, a menys d’1km, ja arribem a Palouet.  El nostre destí final podem gaudir de la visita a l’església de Sant Jaume, on a l’Hostal Palouet ens poden deixar les claus, i d’una breu visita al nucli antic, sempre amb sorpreses i escenografies estàtiques per descobrir, com per exemple la Castanyera, quan n’és l’època.


Després d’aquesta ruta tant intensa i bonica a la vegada, convé recuperar forces. A Restaurant Palouet, situat a la plaça del poble, podreu gaudir de la millor gastronomia del nostre xef Valeri. I no oblidem que, si volem descansar podem disposar de les habitacions encantadores de  l’Hotel, on la Miriam i el Manel també us atendran molt amablement.

Una ruta ideal per tal de gaudir de les temperatures suaus que els dies encara ens regalen, juntament amb el paisatge, història i patrimoni que la nostra comarca ens brinda!


Podeu veure el traçat de la ruta al següent enllaç:


FITXA TÈCNICA DE LA RUTA:

Localitat de sortida: Palouet
Categoria: Ruta btt o a peu
Dificultat: Fàcil
Distància: 22.28 Km

Desnivell: 402 m






divendres, 29 de setembre de 2017

ROSSINYOLS AMB LLAGOSTINS

Un any més, arriba la tardor i, amb ella, els apreciats bolets. Els gaudim amb tots els sentits, tant anant-los a buscar, com cuinant-los i, per descomptat menjant-nos-els!

A Restaurant Palouet ens encanten i, seguint amb nostra filosofia de respectar tant com ens sigui possible la temporalitat dels productes, quan n’arriba l’estació les receptes amb bolets són ben habituals de trobar als nostres menús.

Avui us presentem una recepta amb rossinyols, un bolet excel·lent, que és ideal per guisats, tot i que també es pot assecar o salar. En aquest plat, l’acompanyem de llagostins, un altre extraordinari producte, amb un resultat de mar i muntanya que de ben segur trobareu exquisit!



 Ingredients (4 persones):
. 1 kg. de rossinyols
. 16 llagostins mitjans
. 1 ceba mitjana
. 4 grans d'all
. 1/2 bitxo
. 20 cl. de conyac
. Oli d'oliva suau
. Sal
. Pebre vermell dolç


Preparació:

En primer lloc, netejarem els rossinyols amb un drap humit i els tallarem en dos o tres porcions, els salarem una mica i els posarem a fregir a foc suau. Mentre es fregeixen els rossinyols, tallarem la ceba i els alls a daus petits i passats 4 minuts els afegirem a la cassola, també hi posarem el bitxo.

Mentrestant es va fregint, a foc molt suau, pelarem els llagostins; deixant les peles en una olla i reservant els caps. Quan estigui la ceba ben dauradeta hi afegirem el llagostí, deixant-lo fregir un minut. 




Seguidament, ja s'hi podrà afegir el conyac. Un cop hagi reduït introduirem la substància dels caps pressionant-los, remenarem una mica i continuarem deixant la cassola a foc lent. La resta de la carcassa del cap també l'afegirem a l'olla amb les peles.

Amb les carcasses i peles que hi ha a l'olla hi posarem un raig d'oli i ho sofregirem una mica, durant un minut a foc alegre. Passat aquest temps hi afegirem aigua i ho portarem a ebullició, rectificant el brou de sal si és necessari.





Per acabar el plat, només caldrà afegir el brou, que prèviament haurem passat pel colador per tal de que no hi quedi cap pela. La quantitat de brou a afegir, anirà al gust del consumidor, pot agradar més caldós o menys. Només deixar-lo bullir durant un minut, aturar el foc i posar-li pebre vermell per damunt.

Aquest guisat, com molts altres, és més bo d'un dia per l'altre o fet una bona estona abans.

Us animem a provar-lo ja que és un plat de tardor boníssim!

Bon profit!!



divendres, 15 de setembre de 2017

PASTÍS DE VERDURES I BACÓ

Avui us proposem una recepta ideal per qualsevol època de l’any, ja sigui estiu o hivern, ja que es pot consumir tant en fred com en calent.

És tot un clàssic de les receptes i a més resulta una manera ideal de menjar verdures, que acostuma a agradar a tothom.

Es tracta del pastís de verdures, una recepta molt senzilla de preparar i que, a més, es pot deixar feta amb antelació i igualment serà deliciós!



Ingredients (4 a 6 persones)
- 200 gr. de bacó
- 5 xampinyons
- 1 porro
- 1 pastanaga
- 1 pebrot verd
- 1 pebrot vermell
- 1/2 carbassó
- 150 gr. de pèsols
- 10 ous
- 500 cl. de nata per cuinar
- Oli oliva suau
- Formatge ratllat
- Sal

Preparació:

El primer que farem serà tallar el bacó i les verdures en dauets petits i acte seguit posarem a fregir el bacó. Quan comenci a estar daurat hi afegirem les verdures i ho deixarem que es vagi fregint a temperatura mitja. Ho tastarem i ho rectificarem de sal.

Mentrestant, batrem els ous i la nata en un recipient, un cop estigui fet ja hi podrem introduir el bacó i les verdures. Deixant-ho tot ben remenat, que quedi ben impregnat de l'ou i la nata.



Agafarem una safata i la folrarem amb paper de forn. Introduirem la barreja que tenim a la safata i finalment posarem formatge ratllat per damunt.



Només faltarà enfornar-lo, per fer-ho pre-escalfarem el forn a 180 graus i introduirem la safata. El temps que necessitarà per tal de que es cogui pot variar segons la fondària de la safata, entre 40 a 55 minuts (podeu passar un escuradents i si quan el punxem no surten restes es que ja està cuit).

Tal com hem comentat, aquest pastís es pot menjar recent sortit del forn, deixar que quedi una mica més tebi o fred. Si hi voleu posar algun acompanyament ho deixem al vostre gust!



Bon profit!


dimecres, 16 d’agost de 2017

RUTA AL CAMPAMENT MILITAR ROMÀ DE PUIG CASTELLAR - BIOSCA (La Segarra)

L’agost és ben viu. Molta gent és de vacances, fa bon temps i, cap al vespre, quan la calor minva, és moment d’aprofitar i sortir a descobrir aquest fabulós territori nostre; la Segarra.

Així doncs, a Restaurant Palouet us proposem una ruta que queda ben a prop del poble on ens trobem i que passa per Biosca, les restes d’un antic campament militar romà anomenat de Puig Castellar i l’ermita de Sant Pelegrí.

Es tracta d’una ruta circular amb una llargada 11,85 quilòmetres, de dificultat fàcil que ens durà aproximadament 3 hores a l’hora de fer-la.


La ruta comença després de passar el pont del riu Llobregós que trobem a la carretera que va de Guissona a Solsona. En aquet punt, passat el pont, trencarem a mà dreta i anirem seguint per un camí a prop del riu. Passat aquet punt seguirem muntanya amunt seguint el track del gps fins arribar a Puig Castellar. Després la ruta continua fins a Biosca, i al tornar passarem per l'ermita de Sant Pelegrí, desviant-nos del camí aproximadament uns 300 m, creuant la carretera. Una vegada passada l’ermita, continuem fins arribar per camí una altra vegada al punt d'origen.


En quant al Jaciment de Puig Castellar de Biosca, resulta molt interessant ja que les excavacions realitzades han posat al descobert les restes del que havia estat un castrum o fortalesa militar romana dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent. Un lloc estratègic i de control territorial que visualment domina tota la vall del Llobregós des de Calaf fins a Ponts, i del Solsonès fins a la Segarra. S’han recuperat milers de fragments ceràmics que permeten avançar una cronologia entre el 180 al 100 aC., abandonant-se posteriorment. El moment final de l’establiment coincideix amb la fundació de la ciutat romana de Iesso (Guissona) situada a poc més de 6 quilòmetres.


En el jaciment es pot divisar perfectament la base de la muralla sud, molt erosionada per la pendent, però ben visible encara avui dia. 
Un dels atractius més interessants és la cisterna central excavada a la roca i que podia emmagatzemar fins a 30.000 litres d'aigua. També es pot seguir nombroses habitacions adossades a muralla i un carrer perimetral.


Es podria dir actualment, segons les excavacions d'aquest estiu 2017, que es tracta d'un Castrum (castell militar romà) que tenia la missió de protegir la ciutat de Iesso mentre es duia a terme la seva construcció i planificació estratègica militar, segons fonts arqueològiques enguany s'han trobat restes de fundició de ferro, qui sap si per produir espases de l'època.
Cal afegir que, des de Puig Castellar es pot veure la punta del campanar de Guissona, cosa que indica que en època romana es comunicaven visualment amb l'antiga ciutat romana de Iesso.


Les interessants ruïnes arqueològiques, sumades a les espectaculars vistes que es divisen des de Puig Castellar, formen un conjunt únic a Catalunya i, es mereix una visita obligada a prop del nostre restaurant de Palouet.


A continuació, us deixem l’enllaç de la ruta:


Font: Museu de Guissona i Som Segarra
Fotografies: Ramon Sunyer






dijous, 20 de juliol de 2017

SANT JAUME I LA FESTA MAJOR DE PALOUET

S'atansa el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró de Palouet. Això vol dir que ja tenim aquí la festa major del poble on s'ubica en nostre restaurant!

Sant Jaume és el patró de Palouet degut a què és el sant al qual està dedicada l'església del poble. Avui, al blog de Restaurant Palouet, hem volgut indagar una mica sobre l’esmentada església i la història que alberga.































Sant Jaume de Palou és d'origen romànic, té alguns murs medievals i un bonic campanar d'espadanya. Ha sigut restaurada en diverses ocasions, l'última l'any 2000, i han anat desfigurant la seva forma original. Es pot suposar que, al seu moment l'església va ser construïda fora de vila closa, davant de la porta d'entrada de la mateixa, al costat est. Actualment, queda integrada dins d'una plaça urbanitzada amb cases que daten dels segles XVII – XVIII i altres edificacions més modernes.


La façana de l'església està construïda amb carreus de pedra rectangular col·locats en files. La coberta és de dues aigües i el campanar, situat al centre de l'edificació i datat d'època moderna, és d'espadanya. Això significa que no consta de quatre parets sinó tant sols d'una, i disposa de dos cavitats d'arc de mig punt que és on estan col·locades les campanes. Per tal d'accedir a l'interior, es travessa una porta també d'arc de mig punt adovellada, sobre la qual hi ha una petita fornícula amb la imatge, moderna, de Sant Jaume.


El mur dret de l'església, per les seves característiques, es dedueix que seria l'únic mur medieval que resta dels seus orígens i en la qual hi ha ressenyada una petita finestra en forma d'espitllera. Aquest fet es pot intuir està construït de la manera pròpia del segle XI; amb blocs de pedra escairats, sense polir, col·locats horitzontalment però sense cap regularitat.

Endinsant-nos ja a l'interior de l'edifici, ens trobem amb una sola nau amb altar al mur esquerre construït per la família Alsina l'any 1742. L'altar actual correspon a la reforma feta l'any 2000 per Mossèn Pere Ortí, en la qual es retirà el baptisteri de guix i un altar i un altar d'estil barroc clàssic que dataven del 1861. La sagristia va ser construïda l'any 1763 que és la data que consta a la porta qui hi dóna accés.



Una de les principals curiositats de l'interior és que, al mig del terra de la nau es localitza la sepultura de la família Xuriguera/Alsina. Barthomeu, en nom del seu sogre Magí Soriguera, demanà aquesta llicència a la cúria de l'església de Solsona, sent-li concedida per a ell i els seus descendents.   

Traducció inscripció: Sepultura / de Magí Xu / riguera i de / Bartomeu / Alsina i Xurigue /                              
ra i dels seus dia / 2 de desembre any 1731


En motiu d'aquesta església, petita però plena d'història, dedicada a Sant Jaume, es celebra la festa major de Palouet als voltants del 25 de juliol. Aquest any 2017, els actes de festa major es realitzaran durant els dies 22 i 23 de juliol al coincidir amb el cap de setmana. Dissabte al matí, Caminada popular i al vespre sopar de germanor i ball de nit. Diumenge dia 23 missa i ball de tarda. Tota la informació la podeu trobar a http://massoteres.ddl.net/novetats.php?id=24664&id_seccio= .

Us hi esperem!




Informació extreta de:
Diví, Maria del Carme. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Fundació Jordi Cases i Llebot. Fotografia: Andreu Arfelis. Volum V: Massoteres.

Fotografies: Miquel Parramon



dijous, 22 de juny de 2017

SALMÓ MARINAT AMB ROMANÍ

En els últims anys, s’han posat de manifest les importants i beneficioses qualitats nutritives del peix blau.

El salmó concretament, és molt nutritiu i molt ric en greixos essencials bons per al cervell i per al cor. Conté proteïnes d’alt valor biològic, és a dir, amb tots els aminoàcids essencials. Ens proporciona Omega 3, que és un tipus de greix que el nostre propi organisme no pot elaborar i que, per tant hem d’obtenir a través de la dieta i, quan l’ingerim ens resulta molt beneficiós per al cervell i la circulació sanguínia. A més, també és font de vitamines liposolubles A, E i D i minerals com el ferro, el calci, el magnesi i el iode.

Per tot això és important incorporar-lo en la nostra dieta i, a Restaurant Palouet us volem proporcionar una recepta per tal de cuinar-lo d’una manera diferent, fàcil i com no, boníssima!


Ingredients:

- 2 kg de salmó
- 600 gr de sal
- 400 gr de sucre
- Branques de romaní
- Oli d'oliva suau


Preparació:

Per fer aquesta senzilla recepta, a l’hora de comprar el salmó, demanem a la peixateria que ens el prepari per marinar. És a dir, que ens el tallin en dues parts, i ens el netegin d’espines i vísceres.

En un bol posem la sal i el sucre i ho remenem fins que quedi homogeni. Una part d'aquesta barreja la posem al fons d'una safata, juntament amb unes quantes branquetes de romaní. Aleshores introduïm el primer tall de salmó posant la banda exterior de la pell al fons de la safata i ho cobrim amb la barreja de sal i sucre i hi incorporem un parell de branques de romaní. Seguidament posem l'altra part del salmó, el qual anirà al revés que l’anterior, és a dir, per la part interior quedant la pell a la part exterior de la safata. També ho cobrim amb la barreja de sal i sucre i amb unes branquetes de romaní a sobre.
La idea és que quedi ben arrebossat de la sal i el sucre.
Quan ho tenim preparat, emboliquem la safata amb film i la posem a la nevera durant 24 hores. Passat aquest temps, ja estem en disposició de tallar-lo.


Per procedir a tallar el salmó, el primer que fem és netejar-lo en aigua i eixugar-lo amb paper absorbent. En el nostre cas, tallem el peix a daus; anant en compte de retirar-ne la pell exterior.
Quan tinguem el salmó a daus, els posem en un recipient en oli i hi afegim unes branques de romaní, tapem el recipient i ho tornem a posar a la nevera. Passades unes hores ja el tindrem apunt per menjar-nos-el.

Bon profit!!



ACLARIMENT:

La recepta que us hem presentat, és la que fem al Restaurant, però es pot realitzar amb múltiples variacions. Si ens interessa donar-li un gust més salat o més dolç, només fa falta que canviem la proporció de sal i sucre. Per altra banda, en comptes de romaní s'hi pot posar pebre negre, anet, alls, etc. o senzillament res. Es pot tenir més temps amb la barreja de sal i sucre i la carn quedarà més consistent. El tallat també el podem variar; pot ser a làmines, o guardar la part central del llom per fer daus i la resta laminat. En lloc d'oli d'oliva també s'hi pot posar oli de gira-sol, així conserva més el gust del salmó.


En definitiva, us animem a provar de fer aquesta senzilla recepta, i no tingueu por a experimentar i segur que sortirà un salmó per llepar-vos els dits!


dimecres, 7 de juny de 2017

CROQUETES DE CEPS I PEUS DE PORC

Les croquetes són un dels imprescindibles de la nostra gastronomia. Es poden prendre com a aperitiu, com a tapa, com a acompanyament o fins i tot com a plat principal, acompanyades, per exemple, d’una bona amanida.

Les bones croquetes, són cruixents per fora i suaus i fundents per dins i és important menjar-les recent fregides ja que perden força si es deixen reposar massa estona.

Dins de la gastronomia, les croquetes són moltes coses: en primer lloc, i tal com van néixer a la cuina popular, són un mitjà per tal d’aprofitar les restes de menjar i donar-los-hi sortida. També poden ser una manera d’emmascarar alguns aliments als més menuts o, simplement poden esdevenir un experiment de sabors i textures.


Seguint aquesta possibilitat d’experimentar amb la recepta, a Restaurant Palouet hem volgut agafar una croqueta més coneguda, com pot ser la de ceps, i donar-hi un toc original afegint-hi un ingredient menys comú com és el peu de porc. El resultat és el d’una croqueta fina, cruixent i saborosa, que agrada i sorprèn a tothom qui la prova.

A continuació, us en deixem la recepta.


Ingredients:
. 2 peus de porc
. 50 gr. de cep deshidratat
. 300 cl. de llet
. 60 gr. de farina
. 250 gr. de mantega
. Pa ratllat
. 1 ou
. 1 pastanaga
. 2 porro
. 1 fulla de llorer
. 5 alls


Preparació:

El primer que hem de fer, és posar a bullir els peus de porc durant 2 hores, juntament amb la pastanaga, el porro, la fulla de llorer i els alls.

Passades aquest parell d'hores podem començar a preparar les delicioses croquetes. Per començar, posem els ceps a hidratar. Mentrestant, anem desossant els peus de porc, i trinxant-los a trossets petits. Fet això escorrem els ceps, ja hidratats i en reservem l’aigua.
A continuació, agafem la mantega i la deixem desfer en una paella. Un cop la tinguem desfeta, hi introduïm els peus de porc trossejats i els ceps. Ho deixem enrossir i ho retirem.

Una vegada retirats els ceps i els peus de porc, quan ens quedi tant sols l’oli de la mantega, és el moment d’introduir-hi la farina. Amb el foc a baixa temperatura, sense deixar bullir l'oli, anem remenant la farina fent una roux (mescla de la mantega i la farina). Un cop estigui uniforme hi incorporem poc a poc la llet, juntament amb una part de l'aigua de bullir els peus de porc i l'aigua de deshidratar els ceps. Ho anem remenant i introduint el líquid fins que quedi la textura desitjada: una beixamel més aviat densa. Una vegada enllestida hi tornem a incorporar els ceps i els peus de porc.
Ja tenim la farsa de les croquetes feta. En aquest punt, només caldrà posar-la en un recipient i deixar-ho reposar a la nevera fins que quedi una massa compacta i uniforme.



Ja podem muntar les croquetes. Agafem la farsa i li fem la forma de croqueta, ja sigui amb dos culleres o amb les mans. En tres plats hi posem farina, ou batut i pa ratllat. Cada croqueta ha de passar primer per la farina, després la banyem amb ou i acte seguit l’arrebossem de pa ratllat. Les croquetes ja estan llestes!



Si volem fer la farsa i preparar i consumir les croquetes el mateix dia hem de donar-hi un cop de fred al congelador. Sinó es poden guardar a la nevera o també al congelador.

Us animem a provar aquestes croquetes, ja que queden veritablement delicioses!

Bon profit!