dijous, 1 de febrer de 2018

COCA DE CALÇOT CARAMEL•LITZAT I BACALLÀ



Una recepta que ho té tot. Així és com podríem definir el plat que us portem avui al blog de restaurant Palouet de Segarra.
Per una banda, parteix d’una elaboració tradicional i típica de les nostres terres, com és la coca de recapte. No obstant, hi trobem un toc ben diferent i original, ja que els ingredients que hi posem no són els més habituals en aquest tipus d’elaboracions. Així doncs, tenim la combinació entre la tradició i la modernitat.
Per altra banda, és una recepta d’aprofitament ja que, si ens sobra algun calçot cru de la calçotada, el podem aprofitar i fer-ne aquesta magnífica coca. A més, es tracta d’un plat elaborat amb productes de temporada i ben senzill de fer!
Al restaurant, servim aquesta coca de calçot caramel·litzat i bacallà com a entrant del nostre menú calçotada, per tal d’anar fent boca abans dels calçots i la carn a la brasa.
Us presentem la recepta dividida en dos passos diferenciats. Així que explicarem cadascun per separat i després els posarem en comú.



COCA DE PA

Ingredients:
. 500 gr. de farina
. 25 gr. de llevat
. 1 ou
. 2 cullerades d'oli de gira-sol
. 1 cullerada de sal
. 250 cl. d'aigua tèbia

Preparació:
Primerament, posem en un bol el llevat, l'ou, l'oli, la sal i l'aigua tèbia. Ho anem remenant fins que el llevat es desfaci completament. Aleshores, sense parar de remenar, hi anem afegint la farina fins que quedi una massa homogènia.
Un cop tenim la massa feta,  l'emboliquem amb plàstic film i la deixem 2 hores en repòs (si passa més temps no hi ha cap problema).

Passat aquest temps ja podem procedir fer la coca. Anem aplanant la massa fins que quedi la forma de coca que ens vingui més de gust. En podem fer una de sola ben gran, o bé varies de més petites. Quan més prima quedi més cruixent serà.
Enfornem la coca a 180 graus, amb el forn prèviament preescalfat, durant 6 minuts i la podrem reservar.



CALÇOT CARAMEL·LITZAT

Ingredients:
. 4 nous de mantega
. 15 calçots
. 75 cl. de mel
. 40 cl. de salsa de soja

Preparació:
En primer lloc, posem la mantega en una paella a foc lent. Mentrestant, pelem els calçots i els tallem en rodanxes de mig centímetre.
Un cop estigui desfeta la mantega, hi afegim el calçot i ho anem remenant, a foc lent, fins que quedi ben confitat. Aquest pas ens pot portar bastanta estona, si volem fer-ho més ràpid podem augmentar la potència del foc, però ja us advertim que el resultat no serà ben bé el mateix i no quedarà tant bé.
Quan el calçot ja estigui cuit hi afegim la mel i, a foc lent, ho continuem remenant durant 5 minuts més.
L'últim pas és posar la soja. En que també anem remenant a foc lent durant 5 minuts (fins que el líquid d'aquesta s'hagi evaporat). Fet això ja es podrà reservar.





I, finalment, COCA DE CALÇOT CARAMEL·LITZAT
 
Ingredients:
. Coca de pa
. Calçot caramel·litzat
. Bacallà esqueixat
. Julivert
. Oli d'oliva



Preparació:
Per tal de fer aquest últim pas tindrem el forn pre-escalfat a 180 graus.
Sobre la base de coca, hi posem el calçot caramel·litzat i després el bacallà esqueixat.
La coca ja farcida romandrà al forn durant 4 o 5 minuts i després ja es podrà emplatar. Al sortir hi posem un raig d'oli d'oliva al sortir i una mica de julivert picat i ja tenim el nostre plat enllestit per servir i degustar-lo.




Bon profit!!



dimecres, 20 de desembre de 2017

CALDERETA DE LLAMÀNTOL

Ja quasi tenim aquí el Nadal! Per aquestes festes, les taules de les cases es vesteixen de gala i, s’hi posen receptes amb ingredients especials, que si bé no s’utilitzen en el dia a dia, degut al seu elevat preu, en aquestes ocasions, s’ho valen!
En aquest cas, al blog de Restaurant Palouet, et presentem un entrant que, si bé és una mica elaborat, el resultat final s’ho val. El seu ingredient estrella, el llamàntol, cuinat en una clàssica caldereta.
Us animem a provar-ho i de ben segur que quedareu la mar de bé davant dels vostres convidats!

Ingredients (4 persones):
-          4 llamàntols
-          300 grams de galeres
-          300 grams de crancs de platja
-          200 grams de musclos
-          200 grams de cloïsses
-          300 grams de ceba
-          4 tomàquets
-          4 patates mitjanes
-          3 dents d’all
-          1 cullerada sopera de pebre vermell
-          60 grams d’avellanes
-          60 cl. de conyac
-          ½ bitxo (caiena)
-          Oli d’oliva suau
-          Sal
-          Aigua

Preparació:

El primer pas que farem per tal de preparar la nostra caldereta de llamàntol, serà posar una cassola, on ja hi prepararem tota la caldereta, amb un bon raig d’oli, a foc mig. Allà hi courem les galeres, prèviament les salem lleugerament, fins que quedin marcades i les retirarem. Acte seguit, fem el mateix amb els crancs: els salem una mica, els marquem i els retirem.


Procedirem a preparar el llamàntol: el primer que farem serà separar el cap del cos i partir-lo per la meitat, seguidament partirem el cos en tres trossos hi traurem les dues pinces. Les pinces, les trencarem una mica amb una mà de morter, per tal de poder-les coure millor i de menjar-nos-les amb més facilitat. A l’hora de marcar el llamàntol, primer posarem el cap, que prèviament haurem salat lleugerament, partit per la meitat a daurar i quan estigui a punt el retirarem. Seguirem el mateix procés tant amb les pinces com finalment amb el cos.

Amb el marisc ja marcat, procedirem a tallar la ceba ben fina, salar-la amb moderació i sofregir-la a foc lent, aprofitant el mateix oli que haurem fet servir per coure el marisc i que hi haurà deixar tot el seu sabor.
Una vegada la ceba hagi estat 5 minuts al foc, hi afegirem la patata, tallada a daus petits i lleugerament salada. La tindrem al foc uns 10 minuts. Si durant aquest temps veiem que s’ha absorbit molt l’oli, en podem afegir més de nou. És molt important que tot això ho fem a foc lent, amb molta cura de que no es cremi.

En tota aquesta estona que tenim la ceba i la patata coent-se, podem aprofitar per agafar els caps dels llamàntols i, tota la part que sigui comestible (tota la carn), treure-la rascant i reservar-la. De les carcasses que ens quedaran, en farem un brou, que serà tant simple com posar-les en aigua i deixar que vagin bullint.

Quan la patata, que tenim al foc, hi porti 10 minuts, hi afegirem l’all, que es dauri lleugerament. Quan estigui llest, afegim també el tomàquet. Aquest, haurà de ser tallat a dauets, sense pell ni llavors i l’haurem de salar una mica.
Tindrem el tomàquet durant uns 5 minuts al foc i, quan ens sembli que estigui fet, hi posarem el bitxo.

Acte seguit, hi tirem la carn del cap del llamàntol, les galeres i els crancs. Hi afegim el conyac i deixem que se n’evapori l’alcohol.
Afegim el brou que hem fet de llamàntol. La mesura de brou ha de doblar la dels altres ingredients. És a dir, hi hem d’afegir brou fins a cobrir els aliments que ja hi hem posat i, una vegada fet, doblar aquesta quantitat.
Deixem que bulli amb la cassola sense tapar durant una 25 minuts. En aquest punt, ho tastem i ho rectifiquem de sal. Compte! Hem de deixar que la caldereta sigui una mica menys salada del que normalment ens agradaria.


En aquest moment, afegim el pebre vermell i l’avellana, prèviament picada.
Tota aquesta elaboració, la podem deixar feta d’un dia per altre o amb hores d’antelació.



Al moment d’enllestir la preparació doncs, l’únic que ens cal fer és tornar a escalfar l’olla i afegir-hi els musclos, les cloïsses i els cossos i les pinces dels llamàntols. Caldrà bullir-ho fins que els musclos i les cloïsses s’obrin. Aquests dos ingredients, ens acabaran d’aportar la sal que ens falta. No obstant, en aquest moment ho tornem a tastar i a rectificar de sal.
I ja es pot servir!

Un plat de ben segur boníssim, ja que els ingredients que hi hem posar, no fallen! 
Bon profit i BONES FESTES!




dijous, 30 de novembre de 2017

LLAGOSTINS A LES PEDRES DE RIU

S’acosta una època plena de celebracions i festes. Així doncs, cal estar apunt per tal realitzar uns bons àpats i, a Restaurant Palouet de Segarra, volem donar-vos alguna idea per tal de què quedeu la mar de bé davant dels vostres amics i familiars.
D’aquesta manera, us proposem una recepta ideal per un aperitiu que deixarà els vostres invitats bocabadats: llagostins cuits a les pedres de riu.




Ingredients:

- 4 llagostins
- Fulles romaní
- Oli d'oliva suau
- 1/2 dent d'all
- Sal normal i sal amb escames
- Conyac


Preparació:

Per fer aquesta recepta, el primer que hem de fer serà tant senzill com anar a buscar uns còdols de riu, netejar-los i posar-los en una terrina de fang de fer crema catalana.
Mentre posem al forn les pedres dins la terrina a 180 graus, pelarem i netejarem els llagostins. Reservarem els caps per elaborar la salsa.
Per tal de procedir a fer la salsa, posarem un raig d'oli d'oliva amb l'all laminat a una paella a foc mig. Acte seguit exprimirem el suc del cap del llagostí i el corregirem de sal. Passat mig minut hi afegirem un rajolí de conyac, deixarem que s'evapori l'alcohol i ja tindrem la salsa feta.
Quan les terrines hagin estat al forn durant aproximadament uns 20 minuts ja es podran retirar. És important que aneu en compte de no cremar-vos! Poseu un tovalló de paper damunt d'un plat i a sobre d’aquest, la terrina.



Per muntar el plat, tirarem un raig d'oli damunt les pedres (per tal de què no s'enganxi el llagostí a la pedra) i acte seguit hi afegirem unes fulles de romaní. Només quedarà posar el llagostí cru, la salsa que ja tenim preparada per damunt i unes escames de sal. Fet tot això ja ho podem portar a taula.



La principal gràcia d'aquest plat es que cada comensal s’acabi de coure els llagostins al seu gust, damunt del llit de còdols de riu.




Bon profit!

dijous, 16 de novembre de 2017

CONSERVA DE ROVELLONS EN VINAGRE

Malgrat que aquesta temporada no ha estat gaire bona pel que fa a la collita de bolets, i aquests no han abundat, des del Restaurant Palouet de Segarra, som de l'opinió que mai està de més tenir alguns bolets en conserva, per poder-ne gaudir més endavant quan ja no se'n trobin al mercat. 
Concretament en el cas del rovelló, és un bolet que, a mesura que passen els dies, perd qualitat. A més, segons el meu punt de vista, l'opció de congelar-lo o de fer-ne conserva al bany maria tampoc és massa bona, ja que no acaba de quedar del tot bé.



Així que, si després d'una boletada en queda algun de sobrer, podem fer un reaprofitament que, fins i tot, pot millorar les perspectives per les quals estaven destinats els rovellons.
A continuació, us proposem una recepta de conserva de rovellons en vinagre, que fa que siguin excel·lents. Cal dir, que les mesures d'ingredients que s'hi ha de posar dependrà de la quantitat de rovellons que tinguem, per això no posarem quantitats.

 
INGREDIENTS:

- Rovellons
- Aigua mineral
- Sal (2 cullerades soperes per litre d'aigua)
- Pebre en gra (15 grans per litre d'aigua)
- Llorer (2 fulles per litre d'aigua)
- Vinagre de vi 1/4 part del recipient on guardarem els rovellons
- Oli d'oliva




PREPARACIÓ:

En una olla hi posem l'aigua (hem de contar que cobreixi els bolets), la sal, el pebre i el llorer i ho portem a ebullició.
Quan ja bulli, és tant senzill com tirar els rovellons, que tallaran una mica el bull,  i esperar que torni a bullir. Quant això passi ho deixarem fer duran un minut i mig i ja es podran retirar els bolets.
Per envasar-ho introduïm els bolets en un pot, un cop fet hi afegim 3/4 parts de l'aigua de bullir, amb tots els seus condiments, i 1/4 part del vinagre. Finalment hi afegim un raig d'oli, el qual ajudarà a conservar, i ja es pot tapar.



Deixarem passar una setmana i ja estaran llestos per menjar. També poden aguantar més dies, l'únic que haurem d'estar al cas de tastar-los prèviament i escórrer una mica en aigua si tenen un excés de gust de vinagre.
Aquesta recepta la podem variar en les quantitats d'aigua i vinagre, posar uns altres condiments o fer un altre tipus de bolets. Això va al gust del consumidor.
Des de Restaurant Palouet us animem a provar d'elaborar aquesta recepta ja que els rovellons  en vinagre poden ser un aperitiu d'èxit per aquestes festes de nadal!! També poden servir de base per tal de cuinar alguna altra recepta. Tenim alguna idea que ja us portarem més endavant en aquí al blog!




Bon profit!

dilluns, 30 d’octubre de 2017

LA CASTANYADA: FESTA, TRADICIÓ i GASTRONOMIA

La castanyada, és una festa popular molt arrelada a Catalunya que es celebra el dia trenta-u d’octubre i que està estretament lligada a Tots Sants, que es celebra el dia u de novembre. En aquestes dates, els dies previs i especialment el dia de Tots Sants, la gent recorda les persones estimades ja desaparegudes, fent-los-hi visites al cementiri i portant-los-hi flors.



Narra la llegenda que, a l’Edat Mitja, durant tota la nit de Tots Sants es tocaven les campanes de totes les esglésies de Catalunya. En aquest punt, i en quant a la finalitat amb la que es tocaven les campanes, la llegenda té dues versions. La primera és que les tocaven per tal de recordar a les famílies que resessin pels seus desapareguts. L’altra versió, una mica més tètrica, és que, hi havia la creença que les ànimes dels difunts tornaven a casa aquella nit a visitar els éssers estimats, les campanes, els ajudaven a trobar el camí a les seves antigues llars. Sigui com sigui, el que és segur que els campaners havien de tocar tota la freda nit, així que necessitaven molta energia, que els proporcionava el fet de menjar castanyes i beure uns glops de vi o moscatell.


La tradició de menjar castanyes, es va anar fent extensiu a les famílies i grups d’amics que s’aplegaven en aquelles dates per tal de compartir aquest fruit. Apareix així la figura de la castanyera, que es fa molt popular sobretot a finals del segle XVIII. Les castanyeres eren dones que tenien una parada al carrer dedicada a la venta de castanyes, tradicionalment representades amb robes pobres i antigues d’abrigar, faldilla llarga, mocador al cap i davantal, davant d’un torrador de castanyes. En un raconet de Palouet, hi podem trobar una simpàtica castanyera, que ens brinda els productes més tradicionals d’aquestes dates. A continuació, us en deixem una imatge i us animem a venir a veure-la!




La gastronomia és un altre motiu pel qual la festa de la castanyada ens encanta. Castanyes, panellets, moniatos i vi o moscatell, són els clars protagonistes de les nostres taules aquests dies. I l’explicació de perquè són aquests productes i no uns altres és ben senzilla; les castanyes i els moniatos, són un fruit i un tubèrcul típics de la tardor. Així doncs són productes de temporada, molt relacionats amb el calendari agrícola d’acord amb el qual les famílies vivien a l’Edat Mitjana, on té l’origen aquesta tradició.



Per altra banda, pel que fa als panellets, hi ha diverses teories sobre els seus orígens. Es creu que són una evolució dels ritus eclesiàstics en aquestes èpoques, ja que en el dia de Tots Sants no es podia menjar altra cosa que no fos fruita seca, i els panellets estan fets bàsicament d’ametlles. Per altra banda, sembla que són hereus d’antics cultes funeraris que consistien en portar panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat. A més, el fet que siguin aliments de llarga durada els lliga amb el concepte d’eternitat i remembrança dels morts.



Per últim, el vi i el moscatell, productes també estretament relacionats amb el calendari agrícola. La verema s’ha acabat ja fa algunes setmanes i, per tant, comença a ser un bon moment per tal de provar el nou vi.
A tot això, avui dia a les nostres taules hi podem incorporar altres productes de temporada que trobem al mercat en aquestes dates. Alguns exemples poden ser els bolets, la carbassa o la magrana, una fruita boníssima en tots els aspectes ja que brinda un alt contingut en aigua, baixa en sucres i amb un potencial antioxidant enorme. També hem de mencionar el codony, fruit de tardor del qual se’n poden derivar molts productes com ara el codonyat, amb el que també es poden farcir els panellets.





Així doncs, la festa de la castanyada és una de les més representatives de la cultura catalana. Compta amb una llarga tradició i història, llegenda i una rica gastronomia que aglutina molts dels deliciosos productes que dóna la terra en aquesta època de l’any, la tardor.



dijous, 12 d’octubre de 2017

RUTA: PALOUET – TORÀ – IVORRA – VICFRED – PALOUET

Avui al blog de Restaurant Palouet, us proposem una ruta ideal per aquesta època en que, malgrat encara fa bon temps, la calor ja no és tanta, deixant pas a temperatures agradables.  Es tracta d’una volta circular ideal per fer amb BTT però també a peu.


La ruta surt de Palouet per la carretera que va cap a Massoteres, que haurem de seguir durant 500 metres. Agafem el segon trencant a mà dreta i anem seguint en descens passant pel Torrent de Palou, fins a arribar gairebé a tocar del Riu Llobregós. En aquest punt, si es vol, ens podem aproximar al pontet de la masia de Bon Pas i retornar endarrere per seguir a la dreta en direcció a Torà. Passada una estona, val la pena estar al cas, ja que trobarem en una corba de gairebé 180º el pont del Diable, d’estil gòtic, que data dels segles XIV -XV.


Continuem per la pista principal fins arribar a Torà. Si volem, és molt recomanable donar un tomb per aquesta pintoresca vila. Hi podem visitar el call Jueu, els safaretjos, les fonts i el Pont de les Merites sobre el riu Llanera. 


Un cop visitat el poble, continuem per la carretera que va a Calaf uns metres, passem la benzinera Bon Àrea i  agafem un baixador a mà dreta que és un antic tram de la carretera vella d’Ivorra. Travessem el Llobregós i enfilem amunt fins a arribar a una granja voltada de xiprers. En aquest punt emprenem el camí que voreja la granja per l’esquerra i seguim recte fins a trobar un trencall a la dreta; anem seguint la ruta del GR que ens portarà fins a la part més alta d'un petit turonet, on hi trobarem la Cova d’Enconills. L’entrada a aquesta cova, es tracta d’un pou vertical, així doncs, cal anar en compte, es necessita material com ara cordes per tal d’accedir-hi.  


Seguirem fins a Ivorra, on podrem gaudir de la visita a la cisterna medieval i la Torre també medieval recentment restaurada. Ambdós espais es poden visitar, demanant les claus al bar del poble.



Des d’Ivorra ens dirigirem cap a Vicfred, en aquest tram, gairebé tot és pujada fins a assolir la quota de 640 metres. A Vicfred podem reservar amb antelació per tal de realitzar una visita guiada al Castell, trucant al 973-402045. La visita és totalment recomanable, per tal de poder endinsar-nos a les estances de la fortificació i gaudir d’unes impressionants vistes de la Vall del Riu Llobregós, la Segarra i el Pirineu. 
Arribats en aquest punt, sortint de Vicfred, ja gairebé hem fet el més important, i la ruta va arribant a la seva fi. A partir d’ara ens queda un descens fins a la Bassa de Palouet, on podem gaudir de l’avistament d’ocells en una pantalla-amagatall d’observació.


Tot seguit, a menys d’1km, ja arribem a Palouet.  El nostre destí final podem gaudir de la visita a l’església de Sant Jaume, on a l’Hostal Palouet ens poden deixar les claus, i d’una breu visita al nucli antic, sempre amb sorpreses i escenografies estàtiques per descobrir, com per exemple la Castanyera, quan n’és l’època.


Després d’aquesta ruta tant intensa i bonica a la vegada, convé recuperar forces. A Restaurant Palouet, situat a la plaça del poble, podreu gaudir de la millor gastronomia del nostre xef Valeri. I no oblidem que, si volem descansar podem disposar de les habitacions encantadores de  l’Hotel, on la Miriam i el Manel també us atendran molt amablement.

Una ruta ideal per tal de gaudir de les temperatures suaus que els dies encara ens regalen, juntament amb el paisatge, història i patrimoni que la nostra comarca ens brinda!


Podeu veure el traçat de la ruta al següent enllaç:


FITXA TÈCNICA DE LA RUTA:

Localitat de sortida: Palouet
Categoria: Ruta btt o a peu
Dificultat: Fàcil
Distància: 22.28 Km

Desnivell: 402 m






divendres, 29 de setembre de 2017

ROSSINYOLS AMB LLAGOSTINS

Un any més, arriba la tardor i, amb ella, els apreciats bolets. Els gaudim amb tots els sentits, tant anant-los a buscar, com cuinant-los i, per descomptat menjant-nos-els!

A Restaurant Palouet ens encanten i, seguint amb nostra filosofia de respectar tant com ens sigui possible la temporalitat dels productes, quan n’arriba l’estació les receptes amb bolets són ben habituals de trobar als nostres menús.

Avui us presentem una recepta amb rossinyols, un bolet excel·lent, que és ideal per guisats, tot i que també es pot assecar o salar. En aquest plat, l’acompanyem de llagostins, un altre extraordinari producte, amb un resultat de mar i muntanya que de ben segur trobareu exquisit!



 Ingredients (4 persones):
. 1 kg. de rossinyols
. 16 llagostins mitjans
. 1 ceba mitjana
. 4 grans d'all
. 1/2 bitxo
. 20 cl. de conyac
. Oli d'oliva suau
. Sal
. Pebre vermell dolç


Preparació:

En primer lloc, netejarem els rossinyols amb un drap humit i els tallarem en dos o tres porcions, els salarem una mica i els posarem a fregir a foc suau. Mentre es fregeixen els rossinyols, tallarem la ceba i els alls a daus petits i passats 4 minuts els afegirem a la cassola, també hi posarem el bitxo.

Mentrestant es va fregint, a foc molt suau, pelarem els llagostins; deixant les peles en una olla i reservant els caps. Quan estigui la ceba ben dauradeta hi afegirem el llagostí, deixant-lo fregir un minut. 




Seguidament, ja s'hi podrà afegir el conyac. Un cop hagi reduït introduirem la substància dels caps pressionant-los, remenarem una mica i continuarem deixant la cassola a foc lent. La resta de la carcassa del cap també l'afegirem a l'olla amb les peles.

Amb les carcasses i peles que hi ha a l'olla hi posarem un raig d'oli i ho sofregirem una mica, durant un minut a foc alegre. Passat aquest temps hi afegirem aigua i ho portarem a ebullició, rectificant el brou de sal si és necessari.





Per acabar el plat, només caldrà afegir el brou, que prèviament haurem passat pel colador per tal de que no hi quedi cap pela. La quantitat de brou a afegir, anirà al gust del consumidor, pot agradar més caldós o menys. Només deixar-lo bullir durant un minut, aturar el foc i posar-li pebre vermell per damunt.

Aquest guisat, com molts altres, és més bo d'un dia per l'altre o fet una bona estona abans.

Us animem a provar-lo ja que és un plat de tardor boníssim!

Bon profit!!