dijous, 22 de juny de 2017

SALMÓ MARINAT AMB ROMANÍ

En els últims anys, s’han posat de manifest les importants i beneficioses qualitats nutritives del peix blau.

El salmó concretament, és molt nutritiu i molt ric en greixos essencials bons per al cervell i per al cor. Conté proteïnes d’alt valor biològic, és a dir, amb tots els aminoàcids essencials. Ens proporciona Omega 3, que és un tipus de greix que el nostre propi organisme no pot elaborar i que, per tant hem d’obtenir a través de la dieta i, quan l’ingerim ens resulta molt beneficiós per al cervell i la circulació sanguínia. A més, també és font de vitamines liposolubles A, E i D i minerals com el ferro, el calci, el magnesi i el iode.

Per tot això és important incorporar-lo en la nostra dieta i, a Restaurant Palouet us volem proporcionar una recepta per tal de cuinar-lo d’una manera diferent, fàcil i com no, boníssima!


Ingredients:

- 2 kg de salmó
- 600 gr de sal
- 400 gr de sucre
- Branques de romaní
- Oli d'oliva suau


Preparació:

Per fer aquesta senzilla recepta, a l’hora de comprar el salmó, demanem a la peixateria que ens el prepari per marinar. És a dir, que ens el tallin en dues parts, i ens el netegin d’espines i vísceres.

En un bol posem la sal i el sucre i ho remenem fins que quedi homogeni. Una part d'aquesta barreja la posem al fons d'una safata, juntament amb unes quantes branquetes de romaní. Aleshores introduïm el primer tall de salmó posant la banda exterior de la pell al fons de la safata i ho cobrim amb la barreja de sal i sucre i hi incorporem un parell de branques de romaní. Seguidament posem l'altra part del salmó, el qual anirà al revés que l’anterior, és a dir, per la part interior quedant la pell a la part exterior de la safata. També ho cobrim amb la barreja de sal i sucre i amb unes branquetes de romaní a sobre.
La idea és que quedi ben arrebossat de la sal i el sucre.
Quan ho tenim preparat, emboliquem la safata amb film i la posem a la nevera durant 24 hores. Passat aquest temps, ja estem en disposició de tallar-lo.


Per procedir a tallar el salmó, el primer que fem és netejar-lo en aigua i eixugar-lo amb paper absorbent. En el nostre cas, tallem el peix a daus; anant en compte de retirar-ne la pell exterior.
Quan tinguem el salmó a daus, els posem en un recipient en oli i hi afegim unes branques de romaní, tapem el recipient i ho tornem a posar a la nevera. Passades unes hores ja el tindrem apunt per menjar-nos-el.

Bon profit!!



ACLARIMENT:

La recepta que us hem presentat, és la que fem al Restaurant, però es pot realitzar amb múltiples variacions. Si ens interessa donar-li un gust més salat o més dolç, només fa falta que canviem la proporció de sal i sucre. Per altra banda, en comptes de romaní s'hi pot posar pebre negre, anet, alls, etc. o senzillament res. Es pot tenir més temps amb la barreja de sal i sucre i la carn quedarà més consistent. El tallat també el podem variar; pot ser a làmines, o guardar la part central del llom per fer daus i la resta laminat. En lloc d'oli d'oliva també s'hi pot posar oli de gira-sol, així conserva més el gust del salmó.


En definitiva, us animem a provar de fer aquesta senzilla recepta, i no tingueu por a experimentar i segur que sortirà un salmó per llepar-vos els dits!


dimecres, 7 de juny de 2017

CROQUETES DE CEPS I PEUS DE PORC

Les croquetes són un dels imprescindibles de la nostra gastronomia. Es poden prendre com a aperitiu, com a tapa, com a acompanyament o fins i tot com a plat principal, acompanyades, per exemple, d’una bona amanida.

Les bones croquetes, són cruixents per fora i suaus i fundents per dins i és important menjar-les recent fregides ja que perden força si es deixen reposar massa estona.

Dins de la gastronomia, les croquetes són moltes coses: en primer lloc, i tal com van néixer a la cuina popular, són un mitjà per tal d’aprofitar les restes de menjar i donar-los-hi sortida. També poden ser una manera d’emmascarar alguns aliments als més menuts o, simplement poden esdevenir un experiment de sabors i textures.


Seguint aquesta possibilitat d’experimentar amb la recepta, a Restaurant Palouet hem volgut agafar una croqueta més coneguda, com pot ser la de ceps, i donar-hi un toc original afegint-hi un ingredient menys comú com és el peu de porc. El resultat és el d’una croqueta fina, cruixent i saborosa, que agrada i sorprèn a tothom qui la prova.

A continuació, us en deixem la recepta.


Ingredients:
. 2 peus de porc
. 50 gr. de cep deshidratat
. 300 cl. de llet
. 60 gr. de farina
. 250 gr. de mantega
. Pa ratllat
. 1 ou
. 1 pastanaga
. 2 porro
. 1 fulla de llorer
. 5 alls


Preparació:

El primer que hem de fer, és posar a bullir els peus de porc durant 2 hores, juntament amb la pastanaga, el porro, la fulla de llorer i els alls.

Passades aquest parell d'hores podem començar a preparar les delicioses croquetes. Per començar, posem els ceps a hidratar. Mentrestant, anem desossant els peus de porc, i trinxant-los a trossets petits. Fet això escorrem els ceps, ja hidratats i en reservem l’aigua.
A continuació, agafem la mantega i la deixem desfer en una paella. Un cop la tinguem desfeta, hi introduïm els peus de porc trossejats i els ceps. Ho deixem enrossir i ho retirem.

Una vegada retirats els ceps i els peus de porc, quan ens quedi tant sols l’oli de la mantega, és el moment d’introduir-hi la farina. Amb el foc a baixa temperatura, sense deixar bullir l'oli, anem remenant la farina fent una roux (mescla de la mantega i la farina). Un cop estigui uniforme hi incorporem poc a poc la llet, juntament amb una part de l'aigua de bullir els peus de porc i l'aigua de deshidratar els ceps. Ho anem remenant i introduint el líquid fins que quedi la textura desitjada: una beixamel més aviat densa. Una vegada enllestida hi tornem a incorporar els ceps i els peus de porc.
Ja tenim la farsa de les croquetes feta. En aquest punt, només caldrà posar-la en un recipient i deixar-ho reposar a la nevera fins que quedi una massa compacta i uniforme.



Ja podem muntar les croquetes. Agafem la farsa i li fem la forma de croqueta, ja sigui amb dos culleres o amb les mans. En tres plats hi posem farina, ou batut i pa ratllat. Cada croqueta ha de passar primer per la farina, després la banyem amb ou i acte seguit l’arrebossem de pa ratllat. Les croquetes ja estan llestes!



Si volem fer la farsa i preparar i consumir les croquetes el mateix dia hem de donar-hi un cop de fred al congelador. Sinó es poden guardar a la nevera o també al congelador.

Us animem a provar aquestes croquetes, ja que queden veritablement delicioses!

Bon profit!


divendres, 19 de maig de 2017

BRANDADA DE BACALLÀ

El bacallà és un peix que ens encanta, en totes les seves formes! I és que, és un dels que més apareix en els receptaris tradicionals de la Segarra ja que, en aquestes contrades de terra endins, era dels que més es podia trobar als mercats, degut a la facilitat per tal de conservar-lo si ho comparem amb altres tipus d’ingredients provinents del mar.

El nom original és idèntic en català i en occità, és un plat tradicionalment d’hivern, que es preparava especialment en èpoques com la quaresma, tot i que, avui en dia, en podem menjar i elaborar sempre que ens vingui de gust!

Hi ha múltiples maneres de preparar aquesta deliciosa recepta. Per exemple, a la Catalunya Nord, sovint l’acompanyen amb olives i el pa torrat. Al País Basc, per suavitzar el seu contingut en greix, hi afegeixen una patata petita cuita. Els pescadors catalans i valencians la fan tradicionalment al morter, posant-hi el bacallà i l’oli d’oliva i barrejant-ho tot molt bé.



A Restaurant Palouet de Segarra, l’hem incorporat a la nostra carta de tapes, ja que, és un clàssic que mai decep. A continuació, us presentem la recepta que utilitzem. Esperem que us agradi!


 
BRANDADA DE BACALLÀ

Ingredients per 4 persones:

. 350 gr. de bacallà dessalat
. 1 ceba gran
. 1 cullera sopera de farina
. 35 cl. d'oli d'oliva suau
. 150 cl. de brou de peix
. Formatge parmesà







Preparació

El primer pas per tal de començar a posar en marxa la nostra recepta de brandada de bacallà, serà tallar la ceba ben fina i la posar-la a fregir a foc molt lent en una cassola. Quan quasi estigui caramel·litzada hi afegim el bacallà i ho deixem coure uns 5 minuts, tot a foc molt lent.
Passat aquest temps traiem el bacallà i la ceba de la cassola i amb el mateix foc lent hi afegim la farina. Aquesta barreja l’hem d'anar remenant fins que quedi una massa compacta. Un cop tinguem aquesta massa, hi anem afegint el brou, que haurem escalfat prèviament, ja que és important que estigui calent a l’hora d’incorporar-lo. Afegim el brou de mica en mica i sense parar de remenar. 
D'aquesta manera ens quedarà una beixamel, si volem que quedi més clara o més espessa només cal variar la quantitat de  brou.



Per últim, només faltarà tornar-hi a afegir el bacallà i la ceba i remenar-ho durant un parell de minuts, sempre amb el foc a baixa intensitat.
Arribats a aquest punt, la brandada ja està enllestida! D’un dia per l’altre, serà fins i tot més bona. Així doncs, us recomanem posar-la en recipients individuals, com poden ser les terrines de fang i guardar-ho a la nevera.



Al moment de servir-la, ratllem formatge parmesà al gust i introduïm les terrines individuals que hem preparat al forn per tal de que gratini. Una bona opció de presentació, és amb torradetes fines de pa.



Un clàssic, molt fàcil de fer i, com no, boníssim!
Bon profit!!


dijous, 27 d’abril de 2017

TÀRTAR DE FUET IBÈRIC I MADUIXA

Les tapes, petits platets ideals per compartir i que permeten fer tastets de diferents elaboracions en un sol àpat. Si en els nostres dies el fet de menjar sovint s’entrellaça amb el de socialitzar, amb les tapes aquests conceptes van estretament lligats.

És un tipus de plats que, encara que es consumeixen durant tot l’any, és ideal per els mesos de bon temps, quan les tapes poden ser consumides entre amics, a l’aire lliure, prenent també alguna cosa de beure per amenitzar-ho.

D’aquesta manera, a Restaurant Palouet de Segarra, hem enllestit ja la carta de tapes que estarà present al nostre establiment durant els mesos de primavera i estiu d’aquest any. Un dels plats que s’hi presenta, combina dos ingredients principals, la barreja de la qual sorprèn i no deixa indiferent: per una banda, la maduixa, un producte de temporada de primavera. Per altra banda, el fuet ibèric, un embotit molt nostrat i que agrada a grans i petits!



El resultat, un tàrtar de fuet ibèric i maduixa, una tapa exquisida. En aquesta ocasió us n’hem volgut presentar la recepta ja que, a més de ser un plat boníssim és senzill de fer. Us animem a cuinar-la i a deixar bocabadats tots aquells que ho provin!




Ingredients:
 
. 75 gr. de fuet ibèric
. 3 maduixes mitjanes
. 1/2 ceba tendra
. 2 cullerades d'oli d'oliva suau
. 1 cullerada de mel
. suc de mitja llimona
. 1 culleradeta de sal
. 1/2 culleradeta de pebre blanc
. 5 gotes de tabasco
. 1 rovell d'ou
. julivert
. pa torrat


Preparació:

El primer pas per tal de començar la recepta és pelar el fuet i tallar-lo a daus el més petits possibles. Seguidament fem el mateix amb les maduixes i la ceba, ho pelem tot i ho tallem ben petit.

Una vegada ho tenim tot ben tallat ho posem en un bol i hi afegim la mel, l’oli d’oliva suau, el suc de la mitja llimona, la sal i el pebre, el tabasco, el julivert i el rovell d’ou, que farà que el nostre tàrtar lligui. Ho remenem enèrgicament. Un cop estiguin tots els ingredients ben integrats, només quedarà deixar-ho macerar durant aproximadament 10 minuts.



Passat aquest temps, posem tota la barreja en un colador, deixant un recipient sota. D'aquesta manera traurem els líquids que ens complicarien l'emplatat, però sense llençar-los.
Per emplatar posarem la barreja en un motlle de la forma que més us agradi,  i per damunt hi podrem afegir els líquids que han sortit del colador.




El pa torrat el podem posar com a guarnició o en un plat a part.

Esperem que us hagi agradat i que us atreviu a provar-lo! El resultat de ben segur que us sorprendrà molt positivament! 

Bon profit!

dimecres, 12 d’abril de 2017

RUTES PER LA SEGARRA

Arriba la setmana santa, comença a fer bon temps i s’ha d’aprofitar! És hora de sortir de casa i descobrir el nostre entorn. Com fer-ho? Cadascú amb el mitjà que més li agradi! A la Segarra, esplèndida en aquesta època de l’any, pots trobar-hi nombroses rutes per fer a peu, amb BTT o amb bicicleta de carretera. En aquesta ocasió, te’n proposem algunes que comencen, acaben o passen per Palouet.


SENDERISME

Palouet – Sant Pere de Murinyols

Es tracta d’una ruta circular amb sortida i arribada a Palouet, en la que es recorre 5,7 quilòmetres en un temps aproximat d’una hora i quinze minuts tot i que això, ja se sap, depèn de cadascú! La ruta, amb una dificultat tècnica moderada té un desnivell acumulat de 181 m.

L’ermita de Sant Pere de Murinyols, es tracta d’una capella situada al municipi de Torà, situada al cap del Tossal de Sant Pere des d'on presideix l'extensa zona de camps de conreu de la partida dels Empalous. Des de l’ermita doncs, es gaudeix d’unes vistes espectaculars que s’allarguen al sud i a l’est per les costes de Palou i Vicfred fins a Ivorra i els seus entorns; al nord, trobem la vall del Llobregós, sota les serres de l'Aguda i de Pinós, i a l'oest es contempla el conjunt de turons gipsosos típics del centre de la vall.



Val la pena doncs, fer aquesta ruta i arribar a aquest magnífic mirador i emplaçament que ens ofereix la comarca.





La ruta del Molí del Cava

Aquesta ruta, de dificultat tècnica fàcil i un recorregut 7,34 quilòmetres, comença al punt quilomètric 6,5 de la carretera LV 3113 que va de Guissona a Solsona, trenquem a l’esquerra de la carretera una vegada passat el pont del Riu Llobregós en direcció Solsona, recorrem uns 500m per camí fins arribar a la masia en ruïnes del Mas del Sot. Aquí trobem dos plafons que ens informen, per una banda de les rutes  per l’EIN i per altra, de la fauna, geologia i vegetació de la zona.


La ruta del Molí del Cava, és espectacular, ja que durant el trajecte ens trobem amb múltiples elements arquitectònics: cabanes de volta, masies i masos, un petit pont medieval d’arquitectura popular que salva un aragall i, com no, el Molí del Cava, que es un antic molí fariner i que dóna nom a la ruta. També trobem elements naturals que conformen un paisatge insòlit: petits boscos de roures, turons guixencs, el riu Llobregós, la riera de Massoteres i un dels xops més grans de Catalunya, no per la seva alçada sinó per la seva amplitud.
La ruta, comença i acaba a l’esmentat Mas del Sot i, tot i que no passa per Palouet hi cau ben a prop.







Caminada popular de Palouet

En aquesta ruta, molt fàcil en quant a dificultat tècnica, es tracta de donar un tomb, i descobrir els voltants del poble de Palouet, tot arribant fins a la bassa. Es tracta d’una ruta circular, amb sortida i arribada a Palouet. Apta per a tots els públics ja que té un recorregut curtet (2,59 quilòmetres), i amb un desnivell de tant sols 40 m. Durant la ruta, passarem per la bassa de Palouet, una mantell d’aigua impressionant, un autèntic oasis a la Segarra, en el mateix indret trobarem una pantalla d’avistament d’aus, on podrem gaudir en silenci la presència d’ànecs  i que algun altra Bernat Pescaire vingut segurament de la Vall del Segre. La millor hora és cap a la tarda-vespre.







BTT

Amb BTT, us proposem una ruta circular que surt i acaba des del mateix poble de Palouet. Té una dificultat tècnica moderada i un recorregut total de 46,86 quilòmetres. Així doncs, disposa d’una llargada considerable que, encara que això depèn molt de cadascú, podem tardar unes 6 hores i 45 minuts en realitzar-la. El desnivell acumulat és de 696 m. Es tracta d’una ruta variada, que combina pista, corriols i alguna trialera, i en la que cal anar preparats degut, més que a la seva dificultat, a la seva durada.



En aquest cas, us deixem la referència de la ruta, realitzada i publicada per un client de l’Hostal i el Restaurant, que durant la seva estada a la Segarra, va decidir descobrir-la a través de la bicicleta BTT.




BICICLETA DE CARRETERA

Per últim, pels amants de la bicicleta de carretera, proposem una ruta que, tot i sortir i acabar a Guissona, si es desitja, al tractar-se d’una ruta circular, també es pot iniciar i finalitzar a Palouet, ja que la ruta hi passa.
La ruta presentada, es considerada de dificultat tècnica moderada. El recorregut total consta de 63,75 quilòmetres que, aproximadament, es recorren amb 3 hores i 20 minuts fent parades i gaudint del paisatge tranquil·lament, en total salven un desnivell acumulat de 839 m.
La ruta, que va fins a l’alta Segarra, discorre per carreteres secundàries que gaudeixen d’una important tranquil·litat. A més, és ideal per gaudir del paisatge i descobrir elements arquitectònics com són santuaris, castells, torres i ermites propis de la comarca. També altres elements com el call jueu de Torà,  l’antiga ciutat romana de Iesso a Guissona o el petit llogaret rural de l’Astort, entre Pujalt i Sant Guim de Freixenet.


Aquesta ruta amb bicicleta de muntanya és ideal per fer a la primavera i a la tardor, així que ara és el moment ideal per gaudir-la i descobrir els paisatges que ens brinda!




Us animem a fer alguna d’aquestes rutes, o de les moltes altres que es poden fer a la Segarra, ja que, com podeu veure n’hi ha per tots els gustos, aficions i nivells.
I una vegada feta la ruta, és moment per fer una parada i recompensar l’esforç amb un bon dinar i, si es vol, fins i tot una estona de relax a la piscina del mateix Restaurant Palouet!

Bona Setmana Santa a tothom!


dijous, 23 de març de 2017

XURRASCO AMB CREMA DE MOSTASSA A L'ANTIGA


El xurrasco, una peça extreta del costellam de la vedella, es tracta d’una carn molt saborosa. A vegades però, ens podem trobar que no quedi suficient melosa, ja que és una peça a vegades poc tendra. Avui, en aquesta recepta, us portem una manera de cuinar el xurrasco que sorprèn per la seva melositat i textura, ja que queda tendre i, per descomptat, boníssim!
Així doncs, us animem a provar aquesta deliciosa recepta de carn, amb el toc tant original que hi dóna la mostassa, i que, a més, és molt fàcil de fer!




Ingredients: (4 persones)
. 12 talls de xurrasco
. Pebre vermell dolç
. Sal
. Romaní 
. 2 caps d'all
. 2 fulles de llorer
. 1 branca de romaní
. 4 cebes mitjanes
. 4 tomàquets madurs
. 1/2 litre de vi blanc
. 1/2 litre d'oli de gira-sol
. Mostassa a l'antiga
. Nata per cuinar

Preparació:

El primer pas a fer d’aquesta recepta, és marinar el xurrasco. Per fer-ho, el posem en una cassola per posar al forn juntament amb el llorer, els caps d'all partits per la meitat i el romaní, també ho salem i hi posem pebre vermell abundant. Un cop ho tenim, ho deixem reposar durant 4 hores amb la tapa de la cassola posada.



Un cop hagi passat aquest temps afegim el vi blanc i l'oli de gira-sol a la cassola i ho posem tot al forn, el qual haurem prèviament escalfat a 125 graus. La cassola ha de continuar amb la tapa posada.

El temps de cocció és d’aproximadament 90 minuts. Quan en porti 60 minuts introduïm el tomàquet  i les cebes tallades per la meitat .




Passats els 90 minuts traiem el suc de la cassola i amb la tapa oberta ho deixem rostir a 180 graus durant uns 6 minuts aproximadament. Mentrestant el suc que hem tret de la cassola el posem en una altra olla i ho deixem reduir el foc.

Per tal d’elaborar la salsa, afegim a la reducció que hem preparat i la mostassa a l'antiga, es podrà variar la quantitat d’ingredients el podem variar segons el gust o textura ens agradi més. És important tastar la salsa i, si convé la rectifiquem de sal.

Un cop tinguem les elaboracions acabades, és moment d’emplatar. Per muntar el plat posem el xurrasco, el tomàquet, la ceba i un parell de llàgrimes de la salsa de mostassa.


En aquest cas ho hem fet amb ceba i tomàquet però existeixen totes les variacions que es vulgui! Per exemple, s’hi poden introduir altres tipus de verdura com pot ser carxofes, pebrots o espàrrecs.


Bon profit!






dijous, 9 de març de 2017

LASANYA DE VERDURES I BACÓ

 La lasanya és un dels plats més típics que tenim de la gastronomia italiana. Aquesta recepta de pasta tan clàssica es composa de capes de pasta intercalades de farcit, normalment de carn, que és el més comú, però d’opcions i de receptes n’hi ha múltiples i en podem trobar de verdures, de pollastre, de tonyina... infinitat de possibilitats!
En quan a l’origen de la lasanya, es creu que es troba en l’època romana, més concretament amb Ciceró, qui la va crear ja que en els seus escrits fa esment a la seva passió per "Lagum", que eren tires de pasta llarga que s'omplien com l'actual lasanya entre capa i capa. Això era el més semblant, fins que al segle XVII es començarà a fer al forn per aconseguir la grandiosa lasanya gratinada.
En el blog d’aquesta setmana, us presentem una recepta que hem incorporat recentment al nostre menú de cap de setmana, la lasanya de verdures i bacó.



Ingredients (4 persones):
 - 200 gr. de xampinyons
- 125 gr. de carbassó
- 80 gr. d'albergínia
- 70 gr. de porro
- 125 gr. de bacó
- 8 làmines de lasanya
- 30 gr. de farina
- Oli d'oliva suau
- 400 cl. de llet
- Formatge ratllat
- Sal

Preparació:

El primer que fem és tallar la verdura i posar-la a sofregir a foc lent en una cassola, també la rectifiquem de sal. Quan ja quasi estigui cuita, hi afegim el bacó. Ho deixarem coure uns 5 minuts més i ja tindrem la farsa de la lasanya feta.



Un cop fet aquest pas retirem la farsa i la deixem en una escorredora amb un plat sota. L'oli que queda a la cassola l'aprofitem per fer la beixamel. Si n’hi ha un excés en podem retirar una part.
Per fer la beixamel afegim la farina a l'oli de la cassola, procurant que no arribi a l'ebullició. S’ha d'anar remenant fins que quedi una massa mitjanament compacta. Acte seguit hi anem afegint la llet de mica en mica i remenem fins arribar a la textura de beixamel que més ens interessi, un cop ho tenim gairebé acabat tornem a rectificar de sal.
Quan la beixamel quedi feta en retirem una tercera par de la cassola i el reservem. Llavors afegim les verdures i el bacó juntament amb la beixamel restant i remenem intentant que quedi ben impregnat d'aquesta.



L’últim pas que hem de fer abans de començar a muntar la lasanya, és bullir les làmines de pasta. Un cop fet, ja estem disposats per muntar la lasanya. Primer pintem una safata de forn amb l'excedent d'oli que haurà deixat la farsa quan l’hem escorregut. Seguidament, col·loquem les primeres 4 làmines de lasanya; introduïm la farsa de les verdures, el bacó i la beixamel; ho tapem amb les làmines restants; per damunt posem la beixamel que hem reservat i finalment el formatge ratllat.
A l’hora de fornejar-ho, el temps dependrà de si la farsa està feta al mateix moment i per tant ja és calenta o no. El cas és que hem deixar que primer s’escalfi l'interior de la lasanya, fins que arribi a una temperatura aproximada de 160 graus, ho anirem mirant. Quan estigui calent només queda posar el forn a mode grill i esperar que es dauri el formatge.



Cal apuntar que aquesta recepta està ideada amb aquest  tipus de verdures i aquesta quantitat de beixamel, però evidentment això va a gust del consumidor.




Bon profit!!!