dijous, 30 de novembre de 2017

LLAGOSTINS A LES PEDRES DE RIU

S’acosta una època plena de celebracions i festes. Així doncs, cal estar apunt per tal realitzar uns bons àpats i, a Restaurant Palouet de Segarra, volem donar-vos alguna idea per tal de què quedeu la mar de bé davant dels vostres amics i familiars.
D’aquesta manera, us proposem una recepta ideal per un aperitiu que deixarà els vostres invitats bocabadats: llagostins cuits a les pedres de riu.




Ingredients:

- 4 llagostins
- Fulles romaní
- Oli d'oliva suau
- 1/2 dent d'all
- Sal normal i sal amb escames
- Conyac


Preparació:

Per fer aquesta recepta, el primer que hem de fer serà tant senzill com anar a buscar uns còdols de riu, netejar-los i posar-los en una terrina de fang de fer crema catalana.
Mentre posem al forn les pedres dins la terrina a 180 graus, pelarem i netejarem els llagostins. Reservarem els caps per elaborar la salsa.
Per tal de procedir a fer la salsa, posarem un raig d'oli d'oliva amb l'all laminat a una paella a foc mig. Acte seguit exprimirem el suc del cap del llagostí i el corregirem de sal. Passat mig minut hi afegirem un rajolí de conyac, deixarem que s'evapori l'alcohol i ja tindrem la salsa feta.
Quan les terrines hagin estat al forn durant aproximadament uns 20 minuts ja es podran retirar. És important que aneu en compte de no cremar-vos! Poseu un tovalló de paper damunt d'un plat i a sobre d’aquest, la terrina.



Per muntar el plat, tirarem un raig d'oli damunt les pedres (per tal de què no s'enganxi el llagostí a la pedra) i acte seguit hi afegirem unes fulles de romaní. Només quedarà posar el llagostí cru, la salsa que ja tenim preparada per damunt i unes escames de sal. Fet tot això ja ho podem portar a taula.



La principal gràcia d'aquest plat es que cada comensal s’acabi de coure els llagostins al seu gust, damunt del llit de còdols de riu.




Bon profit!

dijous, 16 de novembre de 2017

CONSERVA DE ROVELLONS EN VINAGRE

Malgrat que aquesta temporada no ha estat gaire bona pel que fa a la collita de bolets, i aquests no han abundat, des del Restaurant Palouet de Segarra, som de l'opinió que mai està de més tenir alguns bolets en conserva, per poder-ne gaudir més endavant quan ja no se'n trobin al mercat. 
Concretament en el cas del rovelló, és un bolet que, a mesura que passen els dies, perd qualitat. A més, segons el meu punt de vista, l'opció de congelar-lo o de fer-ne conserva al bany maria tampoc és massa bona, ja que no acaba de quedar del tot bé.



Així que, si després d'una boletada en queda algun de sobrer, podem fer un reaprofitament que, fins i tot, pot millorar les perspectives per les quals estaven destinats els rovellons.
A continuació, us proposem una recepta de conserva de rovellons en vinagre, que fa que siguin excel·lents. Cal dir, que les mesures d'ingredients que s'hi ha de posar dependrà de la quantitat de rovellons que tinguem, per això no posarem quantitats.

 
INGREDIENTS:

- Rovellons
- Aigua mineral
- Sal (2 cullerades soperes per litre d'aigua)
- Pebre en gra (15 grans per litre d'aigua)
- Llorer (2 fulles per litre d'aigua)
- Vinagre de vi 1/4 part del recipient on guardarem els rovellons
- Oli d'oliva




PREPARACIÓ:

En una olla hi posem l'aigua (hem de contar que cobreixi els bolets), la sal, el pebre i el llorer i ho portem a ebullició.
Quan ja bulli, és tant senzill com tirar els rovellons, que tallaran una mica el bull,  i esperar que torni a bullir. Quant això passi ho deixarem fer duran un minut i mig i ja es podran retirar els bolets.
Per envasar-ho introduïm els bolets en un pot, un cop fet hi afegim 3/4 parts de l'aigua de bullir, amb tots els seus condiments, i 1/4 part del vinagre. Finalment hi afegim un raig d'oli, el qual ajudarà a conservar, i ja es pot tapar.



Deixarem passar una setmana i ja estaran llestos per menjar. També poden aguantar més dies, l'únic que haurem d'estar al cas de tastar-los prèviament i escórrer una mica en aigua si tenen un excés de gust de vinagre.
Aquesta recepta la podem variar en les quantitats d'aigua i vinagre, posar uns altres condiments o fer un altre tipus de bolets. Això va al gust del consumidor.
Des de Restaurant Palouet us animem a provar d'elaborar aquesta recepta ja que els rovellons  en vinagre poden ser un aperitiu d'èxit per aquestes festes de nadal!! També poden servir de base per tal de cuinar alguna altra recepta. Tenim alguna idea que ja us portarem més endavant en aquí al blog!




Bon profit!

dilluns, 30 d’octubre de 2017

LA CASTANYADA: FESTA, TRADICIÓ i GASTRONOMIA

La castanyada, és una festa popular molt arrelada a Catalunya que es celebra el dia trenta-u d’octubre i que està estretament lligada a Tots Sants, que es celebra el dia u de novembre. En aquestes dates, els dies previs i especialment el dia de Tots Sants, la gent recorda les persones estimades ja desaparegudes, fent-los-hi visites al cementiri i portant-los-hi flors.



Narra la llegenda que, a l’Edat Mitja, durant tota la nit de Tots Sants es tocaven les campanes de totes les esglésies de Catalunya. En aquest punt, i en quant a la finalitat amb la que es tocaven les campanes, la llegenda té dues versions. La primera és que les tocaven per tal de recordar a les famílies que resessin pels seus desapareguts. L’altra versió, una mica més tètrica, és que, hi havia la creença que les ànimes dels difunts tornaven a casa aquella nit a visitar els éssers estimats, les campanes, els ajudaven a trobar el camí a les seves antigues llars. Sigui com sigui, el que és segur que els campaners havien de tocar tota la freda nit, així que necessitaven molta energia, que els proporcionava el fet de menjar castanyes i beure uns glops de vi o moscatell.


La tradició de menjar castanyes, es va anar fent extensiu a les famílies i grups d’amics que s’aplegaven en aquelles dates per tal de compartir aquest fruit. Apareix així la figura de la castanyera, que es fa molt popular sobretot a finals del segle XVIII. Les castanyeres eren dones que tenien una parada al carrer dedicada a la venta de castanyes, tradicionalment representades amb robes pobres i antigues d’abrigar, faldilla llarga, mocador al cap i davantal, davant d’un torrador de castanyes. En un raconet de Palouet, hi podem trobar una simpàtica castanyera, que ens brinda els productes més tradicionals d’aquestes dates. A continuació, us en deixem una imatge i us animem a venir a veure-la!




La gastronomia és un altre motiu pel qual la festa de la castanyada ens encanta. Castanyes, panellets, moniatos i vi o moscatell, són els clars protagonistes de les nostres taules aquests dies. I l’explicació de perquè són aquests productes i no uns altres és ben senzilla; les castanyes i els moniatos, són un fruit i un tubèrcul típics de la tardor. Així doncs són productes de temporada, molt relacionats amb el calendari agrícola d’acord amb el qual les famílies vivien a l’Edat Mitjana, on té l’origen aquesta tradició.



Per altra banda, pel que fa als panellets, hi ha diverses teories sobre els seus orígens. Es creu que són una evolució dels ritus eclesiàstics en aquestes èpoques, ja que en el dia de Tots Sants no es podia menjar altra cosa que no fos fruita seca, i els panellets estan fets bàsicament d’ametlles. Per altra banda, sembla que són hereus d’antics cultes funeraris que consistien en portar panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat. A més, el fet que siguin aliments de llarga durada els lliga amb el concepte d’eternitat i remembrança dels morts.



Per últim, el vi i el moscatell, productes també estretament relacionats amb el calendari agrícola. La verema s’ha acabat ja fa algunes setmanes i, per tant, comença a ser un bon moment per tal de provar el nou vi.
A tot això, avui dia a les nostres taules hi podem incorporar altres productes de temporada que trobem al mercat en aquestes dates. Alguns exemples poden ser els bolets, la carbassa o la magrana, una fruita boníssima en tots els aspectes ja que brinda un alt contingut en aigua, baixa en sucres i amb un potencial antioxidant enorme. També hem de mencionar el codony, fruit de tardor del qual se’n poden derivar molts productes com ara el codonyat, amb el que també es poden farcir els panellets.





Així doncs, la festa de la castanyada és una de les més representatives de la cultura catalana. Compta amb una llarga tradició i història, llegenda i una rica gastronomia que aglutina molts dels deliciosos productes que dóna la terra en aquesta època de l’any, la tardor.



dijous, 12 d’octubre de 2017

RUTA: PALOUET – TORÀ – IVORRA – VICFRED – PALOUET

Avui al blog de Restaurant Palouet, us proposem una ruta ideal per aquesta època en que, malgrat encara fa bon temps, la calor ja no és tanta, deixant pas a temperatures agradables.  Es tracta d’una volta circular ideal per fer amb BTT però també a peu.


La ruta surt de Palouet per la carretera que va cap a Massoteres, que haurem de seguir durant 500 metres. Agafem el segon trencant a mà dreta i anem seguint en descens passant pel Torrent de Palou, fins a arribar gairebé a tocar del Riu Llobregós. En aquest punt, si es vol, ens podem aproximar al pontet de la masia de Bon Pas i retornar endarrere per seguir a la dreta en direcció a Torà. Passada una estona, val la pena estar al cas, ja que trobarem en una corba de gairebé 180º el pont del Diable, d’estil gòtic, que data dels segles XIV -XV.


Continuem per la pista principal fins arribar a Torà. Si volem, és molt recomanable donar un tomb per aquesta pintoresca vila. Hi podem visitar el call Jueu, els safaretjos, les fonts i el Pont de les Merites sobre el riu Llanera. 


Un cop visitat el poble, continuem per la carretera que va a Calaf uns metres, passem la benzinera Bon Àrea i  agafem un baixador a mà dreta que és un antic tram de la carretera vella d’Ivorra. Travessem el Llobregós i enfilem amunt fins a arribar a una granja voltada de xiprers. En aquest punt emprenem el camí que voreja la granja per l’esquerra i seguim recte fins a trobar un trencall a la dreta; anem seguint la ruta del GR que ens portarà fins a la part més alta d'un petit turonet, on hi trobarem la Cova d’Enconills. L’entrada a aquesta cova, es tracta d’un pou vertical, així doncs, cal anar en compte, es necessita material com ara cordes per tal d’accedir-hi.  


Seguirem fins a Ivorra, on podrem gaudir de la visita a la cisterna medieval i la Torre també medieval recentment restaurada. Ambdós espais es poden visitar, demanant les claus al bar del poble.



Des d’Ivorra ens dirigirem cap a Vicfred, en aquest tram, gairebé tot és pujada fins a assolir la quota de 640 metres. A Vicfred podem reservar amb antelació per tal de realitzar una visita guiada al Castell, trucant al 973-402045. La visita és totalment recomanable, per tal de poder endinsar-nos a les estances de la fortificació i gaudir d’unes impressionants vistes de la Vall del Riu Llobregós, la Segarra i el Pirineu. 
Arribats en aquest punt, sortint de Vicfred, ja gairebé hem fet el més important, i la ruta va arribant a la seva fi. A partir d’ara ens queda un descens fins a la Bassa de Palouet, on podem gaudir de l’avistament d’ocells en una pantalla-amagatall d’observació.


Tot seguit, a menys d’1km, ja arribem a Palouet.  El nostre destí final podem gaudir de la visita a l’església de Sant Jaume, on a l’Hostal Palouet ens poden deixar les claus, i d’una breu visita al nucli antic, sempre amb sorpreses i escenografies estàtiques per descobrir, com per exemple la Castanyera, quan n’és l’època.


Després d’aquesta ruta tant intensa i bonica a la vegada, convé recuperar forces. A Restaurant Palouet, situat a la plaça del poble, podreu gaudir de la millor gastronomia del nostre xef Valeri. I no oblidem que, si volem descansar podem disposar de les habitacions encantadores de  l’Hotel, on la Miriam i el Manel també us atendran molt amablement.

Una ruta ideal per tal de gaudir de les temperatures suaus que els dies encara ens regalen, juntament amb el paisatge, història i patrimoni que la nostra comarca ens brinda!


Podeu veure el traçat de la ruta al següent enllaç:


FITXA TÈCNICA DE LA RUTA:

Localitat de sortida: Palouet
Categoria: Ruta btt o a peu
Dificultat: Fàcil
Distància: 22.28 Km

Desnivell: 402 m






divendres, 29 de setembre de 2017

ROSSINYOLS AMB LLAGOSTINS

Un any més, arriba la tardor i, amb ella, els apreciats bolets. Els gaudim amb tots els sentits, tant anant-los a buscar, com cuinant-los i, per descomptat menjant-nos-els!

A Restaurant Palouet ens encanten i, seguint amb nostra filosofia de respectar tant com ens sigui possible la temporalitat dels productes, quan n’arriba l’estació les receptes amb bolets són ben habituals de trobar als nostres menús.

Avui us presentem una recepta amb rossinyols, un bolet excel·lent, que és ideal per guisats, tot i que també es pot assecar o salar. En aquest plat, l’acompanyem de llagostins, un altre extraordinari producte, amb un resultat de mar i muntanya que de ben segur trobareu exquisit!



 Ingredients (4 persones):
. 1 kg. de rossinyols
. 16 llagostins mitjans
. 1 ceba mitjana
. 4 grans d'all
. 1/2 bitxo
. 20 cl. de conyac
. Oli d'oliva suau
. Sal
. Pebre vermell dolç


Preparació:

En primer lloc, netejarem els rossinyols amb un drap humit i els tallarem en dos o tres porcions, els salarem una mica i els posarem a fregir a foc suau. Mentre es fregeixen els rossinyols, tallarem la ceba i els alls a daus petits i passats 4 minuts els afegirem a la cassola, també hi posarem el bitxo.

Mentrestant es va fregint, a foc molt suau, pelarem els llagostins; deixant les peles en una olla i reservant els caps. Quan estigui la ceba ben dauradeta hi afegirem el llagostí, deixant-lo fregir un minut. 




Seguidament, ja s'hi podrà afegir el conyac. Un cop hagi reduït introduirem la substància dels caps pressionant-los, remenarem una mica i continuarem deixant la cassola a foc lent. La resta de la carcassa del cap també l'afegirem a l'olla amb les peles.

Amb les carcasses i peles que hi ha a l'olla hi posarem un raig d'oli i ho sofregirem una mica, durant un minut a foc alegre. Passat aquest temps hi afegirem aigua i ho portarem a ebullició, rectificant el brou de sal si és necessari.





Per acabar el plat, només caldrà afegir el brou, que prèviament haurem passat pel colador per tal de que no hi quedi cap pela. La quantitat de brou a afegir, anirà al gust del consumidor, pot agradar més caldós o menys. Només deixar-lo bullir durant un minut, aturar el foc i posar-li pebre vermell per damunt.

Aquest guisat, com molts altres, és més bo d'un dia per l'altre o fet una bona estona abans.

Us animem a provar-lo ja que és un plat de tardor boníssim!

Bon profit!!



divendres, 15 de setembre de 2017

PASTÍS DE VERDURES I BACÓ

Avui us proposem una recepta ideal per qualsevol època de l’any, ja sigui estiu o hivern, ja que es pot consumir tant en fred com en calent.

És tot un clàssic de les receptes i a més resulta una manera ideal de menjar verdures, que acostuma a agradar a tothom.

Es tracta del pastís de verdures, una recepta molt senzilla de preparar i que, a més, es pot deixar feta amb antelació i igualment serà deliciós!



Ingredients (4 a 6 persones)
- 200 gr. de bacó
- 5 xampinyons
- 1 porro
- 1 pastanaga
- 1 pebrot verd
- 1 pebrot vermell
- 1/2 carbassó
- 150 gr. de pèsols
- 10 ous
- 500 cl. de nata per cuinar
- Oli oliva suau
- Formatge ratllat
- Sal

Preparació:

El primer que farem serà tallar el bacó i les verdures en dauets petits i acte seguit posarem a fregir el bacó. Quan comenci a estar daurat hi afegirem les verdures i ho deixarem que es vagi fregint a temperatura mitja. Ho tastarem i ho rectificarem de sal.

Mentrestant, batrem els ous i la nata en un recipient, un cop estigui fet ja hi podrem introduir el bacó i les verdures. Deixant-ho tot ben remenat, que quedi ben impregnat de l'ou i la nata.



Agafarem una safata i la folrarem amb paper de forn. Introduirem la barreja que tenim a la safata i finalment posarem formatge ratllat per damunt.



Només faltarà enfornar-lo, per fer-ho pre-escalfarem el forn a 180 graus i introduirem la safata. El temps que necessitarà per tal de que es cogui pot variar segons la fondària de la safata, entre 40 a 55 minuts (podeu passar un escuradents i si quan el punxem no surten restes es que ja està cuit).

Tal com hem comentat, aquest pastís es pot menjar recent sortit del forn, deixar que quedi una mica més tebi o fred. Si hi voleu posar algun acompanyament ho deixem al vostre gust!



Bon profit!


dimecres, 16 d’agost de 2017

RUTA AL CAMPAMENT MILITAR ROMÀ DE PUIG CASTELLAR - BIOSCA (La Segarra)

L’agost és ben viu. Molta gent és de vacances, fa bon temps i, cap al vespre, quan la calor minva, és moment d’aprofitar i sortir a descobrir aquest fabulós territori nostre; la Segarra.

Així doncs, a Restaurant Palouet us proposem una ruta que queda ben a prop del poble on ens trobem i que passa per Biosca, les restes d’un antic campament militar romà anomenat de Puig Castellar i l’ermita de Sant Pelegrí.

Es tracta d’una ruta circular amb una llargada 11,85 quilòmetres, de dificultat fàcil que ens durà aproximadament 3 hores a l’hora de fer-la.


La ruta comença després de passar el pont del riu Llobregós que trobem a la carretera que va de Guissona a Solsona. En aquet punt, passat el pont, trencarem a mà dreta i anirem seguint per un camí a prop del riu. Passat aquet punt seguirem muntanya amunt seguint el track del gps fins arribar a Puig Castellar. Després la ruta continua fins a Biosca, i al tornar passarem per l'ermita de Sant Pelegrí, desviant-nos del camí aproximadament uns 300 m, creuant la carretera. Una vegada passada l’ermita, continuem fins arribar per camí una altra vegada al punt d'origen.


En quant al Jaciment de Puig Castellar de Biosca, resulta molt interessant ja que les excavacions realitzades han posat al descobert les restes del que havia estat un castrum o fortalesa militar romana dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent. Un lloc estratègic i de control territorial que visualment domina tota la vall del Llobregós des de Calaf fins a Ponts, i del Solsonès fins a la Segarra. S’han recuperat milers de fragments ceràmics que permeten avançar una cronologia entre el 180 al 100 aC., abandonant-se posteriorment. El moment final de l’establiment coincideix amb la fundació de la ciutat romana de Iesso (Guissona) situada a poc més de 6 quilòmetres.


En el jaciment es pot divisar perfectament la base de la muralla sud, molt erosionada per la pendent, però ben visible encara avui dia. 
Un dels atractius més interessants és la cisterna central excavada a la roca i que podia emmagatzemar fins a 30.000 litres d'aigua. També es pot seguir nombroses habitacions adossades a muralla i un carrer perimetral.


Es podria dir actualment, segons les excavacions d'aquest estiu 2017, que es tracta d'un Castrum (castell militar romà) que tenia la missió de protegir la ciutat de Iesso mentre es duia a terme la seva construcció i planificació estratègica militar, segons fonts arqueològiques enguany s'han trobat restes de fundició de ferro, qui sap si per produir espases de l'època.
Cal afegir que, des de Puig Castellar es pot veure la punta del campanar de Guissona, cosa que indica que en època romana es comunicaven visualment amb l'antiga ciutat romana de Iesso.


Les interessants ruïnes arqueològiques, sumades a les espectaculars vistes que es divisen des de Puig Castellar, formen un conjunt únic a Catalunya i, es mereix una visita obligada a prop del nostre restaurant de Palouet.


A continuació, us deixem l’enllaç de la ruta:


Font: Museu de Guissona i Som Segarra
Fotografies: Ramon Sunyer