dimecres, 16 d’agost de 2017

RUTA AL CAMPAMENT MILITAR ROMÀ DE PUIG CASTELLAR - BIOSCA (La Segarra)

L’agost és ben viu. Molta gent és de vacances, fa bon temps i, cap al vespre, quan la calor minva, és moment d’aprofitar i sortir a descobrir aquest fabulós territori nostre; la Segarra.

Així doncs, a Restaurant Palouet us proposem una ruta que queda ben a prop del poble on ens trobem i que passa per Biosca, les restes d’un antic campament militar romà anomenat de Puig Castellar i l’ermita de Sant Pelegrí.

Es tracta d’una ruta circular amb una llargada 11,85 quilòmetres, de dificultat fàcil que ens durà aproximadament 3 hores a l’hora de fer-la.


La ruta comença després de passar el pont del riu Llobregós que trobem a la carretera que va de Guissona a Solsona. En aquet punt, passat el pont, trencarem a mà dreta i anirem seguint per un camí a prop del riu. Passat aquet punt seguirem muntanya amunt seguint el track del gps fins arribar a Puig Castellar. Després la ruta continua fins a Biosca, i al tornar passarem per l'ermita de Sant Pelegrí, desviant-nos del camí aproximadament uns 300 m, creuant la carretera. Una vegada passada l’ermita, continuem fins arribar per camí una altra vegada al punt d'origen.


En quant al Jaciment de Puig Castellar de Biosca, resulta molt interessant ja que les excavacions realitzades han posat al descobert les restes del que havia estat un castrum o fortalesa militar romana dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent. Un lloc estratègic i de control territorial que visualment domina tota la vall del Llobregós des de Calaf fins a Ponts, i del Solsonès fins a la Segarra. S’han recuperat milers de fragments ceràmics que permeten avançar una cronologia entre el 180 al 100 aC., abandonant-se posteriorment. El moment final de l’establiment coincideix amb la fundació de la ciutat romana de Iesso (Guissona) situada a poc més de 6 quilòmetres.


En el jaciment es pot divisar perfectament la base de la muralla sud, molt erosionada per la pendent, però ben visible encara avui dia. 
Un dels atractius més interessants és la cisterna central excavada a la roca i que podia emmagatzemar fins a 30.000 litres d'aigua. També es pot seguir nombroses habitacions adossades a muralla i un carrer perimetral.


Es podria dir actualment, segons les excavacions d'aquest estiu 2017, que es tracta d'un Castrum (castell militar romà) que tenia la missió de protegir la ciutat de Iesso mentre es duia a terme la seva construcció i planificació estratègica militar, segons fonts arqueològiques enguany s'han trobat restes de fundició de ferro, qui sap si per produir espases de l'època.
Cal afegir que, des de Puig Castellar es pot veure la punta del campanar de Guissona, cosa que indica que en època romana es comunicaven visualment amb l'antiga ciutat romana de Iesso.


Les interessants ruïnes arqueològiques, sumades a les espectaculars vistes que es divisen des de Puig Castellar, formen un conjunt únic a Catalunya i, es mereix una visita obligada a prop del nostre restaurant de Palouet.


A continuació, us deixem l’enllaç de la ruta:


Font: Museu de Guissona i Som Segarra
Fotografies: Ramon Sunyer






dijous, 20 de juliol de 2017

SANT JAUME I LA FESTA MAJOR DE PALOUET

S'atansa el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró de Palouet. Això vol dir que ja tenim aquí la festa major del poble on s'ubica en nostre restaurant!

Sant Jaume és el patró de Palouet degut a què és el sant al qual està dedicada l'església del poble. Avui, al blog de Restaurant Palouet, hem volgut indagar una mica sobre l’esmentada església i la història que alberga.































Sant Jaume de Palou és d'origen romànic, té alguns murs medievals i un bonic campanar d'espadanya. Ha sigut restaurada en diverses ocasions, l'última l'any 2000, i han anat desfigurant la seva forma original. Es pot suposar que, al seu moment l'església va ser construïda fora de vila closa, davant de la porta d'entrada de la mateixa, al costat est. Actualment, queda integrada dins d'una plaça urbanitzada amb cases que daten dels segles XVII – XVIII i altres edificacions més modernes.


La façana de l'església està construïda amb carreus de pedra rectangular col·locats en files. La coberta és de dues aigües i el campanar, situat al centre de l'edificació i datat d'època moderna, és d'espadanya. Això significa que no consta de quatre parets sinó tant sols d'una, i disposa de dos cavitats d'arc de mig punt que és on estan col·locades les campanes. Per tal d'accedir a l'interior, es travessa una porta també d'arc de mig punt adovellada, sobre la qual hi ha una petita fornícula amb la imatge, moderna, de Sant Jaume.


El mur dret de l'església, per les seves característiques, es dedueix que seria l'únic mur medieval que resta dels seus orígens i en la qual hi ha ressenyada una petita finestra en forma d'espitllera. Aquest fet es pot intuir està construït de la manera pròpia del segle XI; amb blocs de pedra escairats, sense polir, col·locats horitzontalment però sense cap regularitat.

Endinsant-nos ja a l'interior de l'edifici, ens trobem amb una sola nau amb altar al mur esquerre construït per la família Alsina l'any 1742. L'altar actual correspon a la reforma feta l'any 2000 per Mossèn Pere Ortí, en la qual es retirà el baptisteri de guix i un altar i un altar d'estil barroc clàssic que dataven del 1861. La sagristia va ser construïda l'any 1763 que és la data que consta a la porta qui hi dóna accés.



Una de les principals curiositats de l'interior és que, al mig del terra de la nau es localitza la sepultura de la família Xuriguera/Alsina. Barthomeu, en nom del seu sogre Magí Soriguera, demanà aquesta llicència a la cúria de l'església de Solsona, sent-li concedida per a ell i els seus descendents.   

Traducció inscripció: Sepultura / de Magí Xu / riguera i de / Bartomeu / Alsina i Xurigue /                              
ra i dels seus dia / 2 de desembre any 1731


En motiu d'aquesta església, petita però plena d'història, dedicada a Sant Jaume, es celebra la festa major de Palouet als voltants del 25 de juliol. Aquest any 2017, els actes de festa major es realitzaran durant els dies 22 i 23 de juliol al coincidir amb el cap de setmana. Dissabte al matí, Caminada popular i al vespre sopar de germanor i ball de nit. Diumenge dia 23 missa i ball de tarda. Tota la informació la podeu trobar a http://massoteres.ddl.net/novetats.php?id=24664&id_seccio= .

Us hi esperem!




Informació extreta de:
Diví, Maria del Carme. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Fundació Jordi Cases i Llebot. Fotografia: Andreu Arfelis. Volum V: Massoteres.

Fotografies: Miquel Parramon



dijous, 22 de juny de 2017

SALMÓ MARINAT AMB ROMANÍ

En els últims anys, s’han posat de manifest les importants i beneficioses qualitats nutritives del peix blau.

El salmó concretament, és molt nutritiu i molt ric en greixos essencials bons per al cervell i per al cor. Conté proteïnes d’alt valor biològic, és a dir, amb tots els aminoàcids essencials. Ens proporciona Omega 3, que és un tipus de greix que el nostre propi organisme no pot elaborar i que, per tant hem d’obtenir a través de la dieta i, quan l’ingerim ens resulta molt beneficiós per al cervell i la circulació sanguínia. A més, també és font de vitamines liposolubles A, E i D i minerals com el ferro, el calci, el magnesi i el iode.

Per tot això és important incorporar-lo en la nostra dieta i, a Restaurant Palouet us volem proporcionar una recepta per tal de cuinar-lo d’una manera diferent, fàcil i com no, boníssima!


Ingredients:

- 2 kg de salmó
- 600 gr de sal
- 400 gr de sucre
- Branques de romaní
- Oli d'oliva suau


Preparació:

Per fer aquesta senzilla recepta, a l’hora de comprar el salmó, demanem a la peixateria que ens el prepari per marinar. És a dir, que ens el tallin en dues parts, i ens el netegin d’espines i vísceres.

En un bol posem la sal i el sucre i ho remenem fins que quedi homogeni. Una part d'aquesta barreja la posem al fons d'una safata, juntament amb unes quantes branquetes de romaní. Aleshores introduïm el primer tall de salmó posant la banda exterior de la pell al fons de la safata i ho cobrim amb la barreja de sal i sucre i hi incorporem un parell de branques de romaní. Seguidament posem l'altra part del salmó, el qual anirà al revés que l’anterior, és a dir, per la part interior quedant la pell a la part exterior de la safata. També ho cobrim amb la barreja de sal i sucre i amb unes branquetes de romaní a sobre.
La idea és que quedi ben arrebossat de la sal i el sucre.
Quan ho tenim preparat, emboliquem la safata amb film i la posem a la nevera durant 24 hores. Passat aquest temps, ja estem en disposició de tallar-lo.


Per procedir a tallar el salmó, el primer que fem és netejar-lo en aigua i eixugar-lo amb paper absorbent. En el nostre cas, tallem el peix a daus; anant en compte de retirar-ne la pell exterior.
Quan tinguem el salmó a daus, els posem en un recipient en oli i hi afegim unes branques de romaní, tapem el recipient i ho tornem a posar a la nevera. Passades unes hores ja el tindrem apunt per menjar-nos-el.

Bon profit!!



ACLARIMENT:

La recepta que us hem presentat, és la que fem al Restaurant, però es pot realitzar amb múltiples variacions. Si ens interessa donar-li un gust més salat o més dolç, només fa falta que canviem la proporció de sal i sucre. Per altra banda, en comptes de romaní s'hi pot posar pebre negre, anet, alls, etc. o senzillament res. Es pot tenir més temps amb la barreja de sal i sucre i la carn quedarà més consistent. El tallat també el podem variar; pot ser a làmines, o guardar la part central del llom per fer daus i la resta laminat. En lloc d'oli d'oliva també s'hi pot posar oli de gira-sol, així conserva més el gust del salmó.


En definitiva, us animem a provar de fer aquesta senzilla recepta, i no tingueu por a experimentar i segur que sortirà un salmó per llepar-vos els dits!


dimecres, 7 de juny de 2017

CROQUETES DE CEPS I PEUS DE PORC

Les croquetes són un dels imprescindibles de la nostra gastronomia. Es poden prendre com a aperitiu, com a tapa, com a acompanyament o fins i tot com a plat principal, acompanyades, per exemple, d’una bona amanida.

Les bones croquetes, són cruixents per fora i suaus i fundents per dins i és important menjar-les recent fregides ja que perden força si es deixen reposar massa estona.

Dins de la gastronomia, les croquetes són moltes coses: en primer lloc, i tal com van néixer a la cuina popular, són un mitjà per tal d’aprofitar les restes de menjar i donar-los-hi sortida. També poden ser una manera d’emmascarar alguns aliments als més menuts o, simplement poden esdevenir un experiment de sabors i textures.


Seguint aquesta possibilitat d’experimentar amb la recepta, a Restaurant Palouet hem volgut agafar una croqueta més coneguda, com pot ser la de ceps, i donar-hi un toc original afegint-hi un ingredient menys comú com és el peu de porc. El resultat és el d’una croqueta fina, cruixent i saborosa, que agrada i sorprèn a tothom qui la prova.

A continuació, us en deixem la recepta.


Ingredients:
. 2 peus de porc
. 50 gr. de cep deshidratat
. 300 cl. de llet
. 60 gr. de farina
. 250 gr. de mantega
. Pa ratllat
. 1 ou
. 1 pastanaga
. 2 porro
. 1 fulla de llorer
. 5 alls


Preparació:

El primer que hem de fer, és posar a bullir els peus de porc durant 2 hores, juntament amb la pastanaga, el porro, la fulla de llorer i els alls.

Passades aquest parell d'hores podem començar a preparar les delicioses croquetes. Per començar, posem els ceps a hidratar. Mentrestant, anem desossant els peus de porc, i trinxant-los a trossets petits. Fet això escorrem els ceps, ja hidratats i en reservem l’aigua.
A continuació, agafem la mantega i la deixem desfer en una paella. Un cop la tinguem desfeta, hi introduïm els peus de porc trossejats i els ceps. Ho deixem enrossir i ho retirem.

Una vegada retirats els ceps i els peus de porc, quan ens quedi tant sols l’oli de la mantega, és el moment d’introduir-hi la farina. Amb el foc a baixa temperatura, sense deixar bullir l'oli, anem remenant la farina fent una roux (mescla de la mantega i la farina). Un cop estigui uniforme hi incorporem poc a poc la llet, juntament amb una part de l'aigua de bullir els peus de porc i l'aigua de deshidratar els ceps. Ho anem remenant i introduint el líquid fins que quedi la textura desitjada: una beixamel més aviat densa. Una vegada enllestida hi tornem a incorporar els ceps i els peus de porc.
Ja tenim la farsa de les croquetes feta. En aquest punt, només caldrà posar-la en un recipient i deixar-ho reposar a la nevera fins que quedi una massa compacta i uniforme.



Ja podem muntar les croquetes. Agafem la farsa i li fem la forma de croqueta, ja sigui amb dos culleres o amb les mans. En tres plats hi posem farina, ou batut i pa ratllat. Cada croqueta ha de passar primer per la farina, després la banyem amb ou i acte seguit l’arrebossem de pa ratllat. Les croquetes ja estan llestes!



Si volem fer la farsa i preparar i consumir les croquetes el mateix dia hem de donar-hi un cop de fred al congelador. Sinó es poden guardar a la nevera o també al congelador.

Us animem a provar aquestes croquetes, ja que queden veritablement delicioses!

Bon profit!


divendres, 19 de maig de 2017

BRANDADA DE BACALLÀ

El bacallà és un peix que ens encanta, en totes les seves formes! I és que, és un dels que més apareix en els receptaris tradicionals de la Segarra ja que, en aquestes contrades de terra endins, era dels que més es podia trobar als mercats, degut a la facilitat per tal de conservar-lo si ho comparem amb altres tipus d’ingredients provinents del mar.

El nom original és idèntic en català i en occità, és un plat tradicionalment d’hivern, que es preparava especialment en èpoques com la quaresma, tot i que, avui en dia, en podem menjar i elaborar sempre que ens vingui de gust!

Hi ha múltiples maneres de preparar aquesta deliciosa recepta. Per exemple, a la Catalunya Nord, sovint l’acompanyen amb olives i el pa torrat. Al País Basc, per suavitzar el seu contingut en greix, hi afegeixen una patata petita cuita. Els pescadors catalans i valencians la fan tradicionalment al morter, posant-hi el bacallà i l’oli d’oliva i barrejant-ho tot molt bé.



A Restaurant Palouet de Segarra, l’hem incorporat a la nostra carta de tapes, ja que, és un clàssic que mai decep. A continuació, us presentem la recepta que utilitzem. Esperem que us agradi!


 
BRANDADA DE BACALLÀ

Ingredients per 4 persones:

. 350 gr. de bacallà dessalat
. 1 ceba gran
. 1 cullera sopera de farina
. 35 cl. d'oli d'oliva suau
. 150 cl. de brou de peix
. Formatge parmesà







Preparació

El primer pas per tal de començar a posar en marxa la nostra recepta de brandada de bacallà, serà tallar la ceba ben fina i la posar-la a fregir a foc molt lent en una cassola. Quan quasi estigui caramel·litzada hi afegim el bacallà i ho deixem coure uns 5 minuts, tot a foc molt lent.
Passat aquest temps traiem el bacallà i la ceba de la cassola i amb el mateix foc lent hi afegim la farina. Aquesta barreja l’hem d'anar remenant fins que quedi una massa compacta. Un cop tinguem aquesta massa, hi anem afegint el brou, que haurem escalfat prèviament, ja que és important que estigui calent a l’hora d’incorporar-lo. Afegim el brou de mica en mica i sense parar de remenar. 
D'aquesta manera ens quedarà una beixamel, si volem que quedi més clara o més espessa només cal variar la quantitat de  brou.



Per últim, només faltarà tornar-hi a afegir el bacallà i la ceba i remenar-ho durant un parell de minuts, sempre amb el foc a baixa intensitat.
Arribats a aquest punt, la brandada ja està enllestida! D’un dia per l’altre, serà fins i tot més bona. Així doncs, us recomanem posar-la en recipients individuals, com poden ser les terrines de fang i guardar-ho a la nevera.



Al moment de servir-la, ratllem formatge parmesà al gust i introduïm les terrines individuals que hem preparat al forn per tal de que gratini. Una bona opció de presentació, és amb torradetes fines de pa.



Un clàssic, molt fàcil de fer i, com no, boníssim!
Bon profit!!


dijous, 27 d’abril de 2017

TÀRTAR DE FUET IBÈRIC I MADUIXA

Les tapes, petits platets ideals per compartir i que permeten fer tastets de diferents elaboracions en un sol àpat. Si en els nostres dies el fet de menjar sovint s’entrellaça amb el de socialitzar, amb les tapes aquests conceptes van estretament lligats.

És un tipus de plats que, encara que es consumeixen durant tot l’any, és ideal per els mesos de bon temps, quan les tapes poden ser consumides entre amics, a l’aire lliure, prenent també alguna cosa de beure per amenitzar-ho.

D’aquesta manera, a Restaurant Palouet de Segarra, hem enllestit ja la carta de tapes que estarà present al nostre establiment durant els mesos de primavera i estiu d’aquest any. Un dels plats que s’hi presenta, combina dos ingredients principals, la barreja de la qual sorprèn i no deixa indiferent: per una banda, la maduixa, un producte de temporada de primavera. Per altra banda, el fuet ibèric, un embotit molt nostrat i que agrada a grans i petits!



El resultat, un tàrtar de fuet ibèric i maduixa, una tapa exquisida. En aquesta ocasió us n’hem volgut presentar la recepta ja que, a més de ser un plat boníssim és senzill de fer. Us animem a cuinar-la i a deixar bocabadats tots aquells que ho provin!




Ingredients:
 
. 75 gr. de fuet ibèric
. 3 maduixes mitjanes
. 1/2 ceba tendra
. 2 cullerades d'oli d'oliva suau
. 1 cullerada de mel
. suc de mitja llimona
. 1 culleradeta de sal
. 1/2 culleradeta de pebre blanc
. 5 gotes de tabasco
. 1 rovell d'ou
. julivert
. pa torrat


Preparació:

El primer pas per tal de començar la recepta és pelar el fuet i tallar-lo a daus el més petits possibles. Seguidament fem el mateix amb les maduixes i la ceba, ho pelem tot i ho tallem ben petit.

Una vegada ho tenim tot ben tallat ho posem en un bol i hi afegim la mel, l’oli d’oliva suau, el suc de la mitja llimona, la sal i el pebre, el tabasco, el julivert i el rovell d’ou, que farà que el nostre tàrtar lligui. Ho remenem enèrgicament. Un cop estiguin tots els ingredients ben integrats, només quedarà deixar-ho macerar durant aproximadament 10 minuts.



Passat aquest temps, posem tota la barreja en un colador, deixant un recipient sota. D'aquesta manera traurem els líquids que ens complicarien l'emplatat, però sense llençar-los.
Per emplatar posarem la barreja en un motlle de la forma que més us agradi,  i per damunt hi podrem afegir els líquids que han sortit del colador.




El pa torrat el podem posar com a guarnició o en un plat a part.

Esperem que us hagi agradat i que us atreviu a provar-lo! El resultat de ben segur que us sorprendrà molt positivament! 

Bon profit!

dimecres, 12 d’abril de 2017

RUTES PER LA SEGARRA

Arriba la setmana santa, comença a fer bon temps i s’ha d’aprofitar! És hora de sortir de casa i descobrir el nostre entorn. Com fer-ho? Cadascú amb el mitjà que més li agradi! A la Segarra, esplèndida en aquesta època de l’any, pots trobar-hi nombroses rutes per fer a peu, amb BTT o amb bicicleta de carretera. En aquesta ocasió, te’n proposem algunes que comencen, acaben o passen per Palouet.


SENDERISME

Palouet – Sant Pere de Murinyols

Es tracta d’una ruta circular amb sortida i arribada a Palouet, en la que es recorre 5,7 quilòmetres en un temps aproximat d’una hora i quinze minuts tot i que això, ja se sap, depèn de cadascú! La ruta, amb una dificultat tècnica moderada té un desnivell acumulat de 181 m.

L’ermita de Sant Pere de Murinyols, es tracta d’una capella situada al municipi de Torà, situada al cap del Tossal de Sant Pere des d'on presideix l'extensa zona de camps de conreu de la partida dels Empalous. Des de l’ermita doncs, es gaudeix d’unes vistes espectaculars que s’allarguen al sud i a l’est per les costes de Palou i Vicfred fins a Ivorra i els seus entorns; al nord, trobem la vall del Llobregós, sota les serres de l'Aguda i de Pinós, i a l'oest es contempla el conjunt de turons gipsosos típics del centre de la vall.



Val la pena doncs, fer aquesta ruta i arribar a aquest magnífic mirador i emplaçament que ens ofereix la comarca.





La ruta del Molí del Cava

Aquesta ruta, de dificultat tècnica fàcil i un recorregut 7,34 quilòmetres, comença al punt quilomètric 6,5 de la carretera LV 3113 que va de Guissona a Solsona, trenquem a l’esquerra de la carretera una vegada passat el pont del Riu Llobregós en direcció Solsona, recorrem uns 500m per camí fins arribar a la masia en ruïnes del Mas del Sot. Aquí trobem dos plafons que ens informen, per una banda de les rutes  per l’EIN i per altra, de la fauna, geologia i vegetació de la zona.


La ruta del Molí del Cava, és espectacular, ja que durant el trajecte ens trobem amb múltiples elements arquitectònics: cabanes de volta, masies i masos, un petit pont medieval d’arquitectura popular que salva un aragall i, com no, el Molí del Cava, que es un antic molí fariner i que dóna nom a la ruta. També trobem elements naturals que conformen un paisatge insòlit: petits boscos de roures, turons guixencs, el riu Llobregós, la riera de Massoteres i un dels xops més grans de Catalunya, no per la seva alçada sinó per la seva amplitud.
La ruta, comença i acaba a l’esmentat Mas del Sot i, tot i que no passa per Palouet hi cau ben a prop.







Caminada popular de Palouet

En aquesta ruta, molt fàcil en quant a dificultat tècnica, es tracta de donar un tomb, i descobrir els voltants del poble de Palouet, tot arribant fins a la bassa. Es tracta d’una ruta circular, amb sortida i arribada a Palouet. Apta per a tots els públics ja que té un recorregut curtet (2,59 quilòmetres), i amb un desnivell de tant sols 40 m. Durant la ruta, passarem per la bassa de Palouet, una mantell d’aigua impressionant, un autèntic oasis a la Segarra, en el mateix indret trobarem una pantalla d’avistament d’aus, on podrem gaudir en silenci la presència d’ànecs  i que algun altra Bernat Pescaire vingut segurament de la Vall del Segre. La millor hora és cap a la tarda-vespre.







BTT

Amb BTT, us proposem una ruta circular que surt i acaba des del mateix poble de Palouet. Té una dificultat tècnica moderada i un recorregut total de 46,86 quilòmetres. Així doncs, disposa d’una llargada considerable que, encara que això depèn molt de cadascú, podem tardar unes 6 hores i 45 minuts en realitzar-la. El desnivell acumulat és de 696 m. Es tracta d’una ruta variada, que combina pista, corriols i alguna trialera, i en la que cal anar preparats degut, més que a la seva dificultat, a la seva durada.



En aquest cas, us deixem la referència de la ruta, realitzada i publicada per un client de l’Hostal i el Restaurant, que durant la seva estada a la Segarra, va decidir descobrir-la a través de la bicicleta BTT.




BICICLETA DE CARRETERA

Per últim, pels amants de la bicicleta de carretera, proposem una ruta que, tot i sortir i acabar a Guissona, si es desitja, al tractar-se d’una ruta circular, també es pot iniciar i finalitzar a Palouet, ja que la ruta hi passa.
La ruta presentada, es considerada de dificultat tècnica moderada. El recorregut total consta de 63,75 quilòmetres que, aproximadament, es recorren amb 3 hores i 20 minuts fent parades i gaudint del paisatge tranquil·lament, en total salven un desnivell acumulat de 839 m.
La ruta, que va fins a l’alta Segarra, discorre per carreteres secundàries que gaudeixen d’una important tranquil·litat. A més, és ideal per gaudir del paisatge i descobrir elements arquitectònics com són santuaris, castells, torres i ermites propis de la comarca. També altres elements com el call jueu de Torà,  l’antiga ciutat romana de Iesso a Guissona o el petit llogaret rural de l’Astort, entre Pujalt i Sant Guim de Freixenet.


Aquesta ruta amb bicicleta de muntanya és ideal per fer a la primavera i a la tardor, així que ara és el moment ideal per gaudir-la i descobrir els paisatges que ens brinda!




Us animem a fer alguna d’aquestes rutes, o de les moltes altres que es poden fer a la Segarra, ja que, com podeu veure n’hi ha per tots els gustos, aficions i nivells.
I una vegada feta la ruta, és moment per fer una parada i recompensar l’esforç amb un bon dinar i, si es vol, fins i tot una estona de relax a la piscina del mateix Restaurant Palouet!

Bona Setmana Santa a tothom!